"Així un núvol es fon i deixa el cel més blau" de Màrius Torres

Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas d'un vagabund...
Déu meu, estic a punt.
Ja vençut, però encara sota el meu estendard
-més tard, potser seria massa tard.

Màrius Torres



Como funde una nube dejando el cielo azul.
Como una hoja piensa que al caer se libera,
y se apaga el crepúsculo tan lento y tan seguro,
sobre el campo, por sendas que no transita nadie.
Como se hunde en la noche el paso de un errante...
Dios mío, estoy a punto.
Vencido, pero aún bajo mis estandartes
-más tarde, quizá sería demasiado tarde.

Màrius Torres
(versión de Pedro Casas Serra)