2015-05-19
AFANYEM-NOS
Missenyora
la Mort
ha
volgut visitar-me
JOAN
SALVAT-PAPASSEIT
Afanyem-nos
que
arribarà el capvespre
i
no ens n’adonarem i serà fosc.
I
la vesprada és freda,
que
la lluna és maldestra
i
té un afany de sang,
que
observa, mirall blanc, i riu de la desfeta.
Afanyem-nos,
que
és curta la travessa i molt més la baixada.
I
la pedra rodola i s'esmuny.
Negre
serà demà – Negre serà per sempre.
I
tot és Negre sempre:
On
el no-res ens espera impacient.
Afanyem-nos,
perquè
la llum s'escurça,
i
arribarà la nit abans no ens n’adonem.
Tot
i que l'esperem, vindrà de sobte
perquè
des que naixem comencem a morir.
I
no som arrels fortes
sinó
fulles marcides
que
pels aires s'enduu la tempesta.
Afanyem-nos,
perquè
la mort s'amaga a darrere la porta.
No
sabem quan ni a qui
durà
l'últim sospir
i
sobre el cap més ferm caurà la seva espasa.
Pere Casas Serra
*
2015-05-19
DÉMONOS PRISA
Mi
Señora la Muerte
ha
querido visitarme
JOAN
SALVAT-PAPASSEIT
Démonos
prisa
que
llegará la tarde,
no
nos daremos cuenta y se hará oscuro.
Y
el crepúsculo es frío,
que
la luna es inhábil
y
tiene afán de sangre,
que
observa, espejo blanco, y ríe del desastre.
Démonos
prisa,
que
el recorrido es corto y aún lo es más el descenso.
Y
la piedra rueda y escurre.
Negro
será mañana – Negro será por siempre.
Y
todo es Negro siempre:
donde
la nada nos espera impaciente.
Démonos
prisa,
porque
la luz se acorta,
y
llegará la noche antes de darnos cuenta.
A
pesar de esperarla, vendrá de golpe
pues
desde que nacemos rompemos a morir.
No
siendo raíces fuertes
sino
hojas marchitas
que
en el aire se lleva la tormenta.
Démonos
prisa,
porque
la muerte se esconde tras la puerta.
No
sabemos cuándo ni a quién
traerá
el postrer suspiro
y sobre qué cabeza se abatirá su espada.
Pedro
Casas Serr