"SÀTIRA XXXVII – DEL TURÓ DELS RENECS" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

SÀTIRA XXXVII – DEL TURÓ DELS RENECS

Turó d’argila grisa l’herbei escarransit,
amb un dolmen que et sagna, rovellat i colpit
dels glavis convergents d’una atzavara morta:
el teu ràfec sopluja un tros de carretera
i el vent acanalat et fa ranera
a la collada bocatorta,
on deixaren un séc
cada roda esmolada i cada aspre renec.
Per ço Déu t’adondà, turó mesquí,
amb una flingantada a mitja esquena:
el solc esllavissat d’un mal camí
que de biaix travessa ta carena.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*

SÁTIRA XXXVII – SOBRE EL CERRO DE LAS MALDICIONES

Cerro de arcilla gris y prado esmirriado,
con dolmen que te corta, herrumbroso y herido
por convergentes hojas de alguna pita muerta:
tu alero salvaguarda un trozo de camino
y el viento acanalado produce un estertor
en el collado boquituerto,
donde dejó su marca
cada rueda afilada y ruda maldición.
Por eso Dios te domeñó, cerro mezquino,
con un verdugazo en medio de la espalda:
el surco derruido de un maltrecho camino
que al bies atraviesa tu carena.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)