domingo, 1 de noviembre de 2020

POEMA INACABAT de Gabriel Ferrater (Última Part) (Les dones i els dies, 1968)

 POEMA INACABAT (Última Part)


.Me’n vaig demà de Cadaqués
si avui m’arriben els diners.

Un mes s’ha esmunyit: trenta dies
fent ocells de paper de vida.
Igual com quan vaig arribar,
deixaré el poble amb vent de mar
i mar de xaloc (que ja entrava
per sota la tramuntanada).
Ja tinc l’enteniment d’hivern.
Com el d’avui, pesat de mel,
no veuràs gaires sols. M’embafa,
no em banyo, i una ratlla estranya
(reconec l’arabesc en rosc
del coll de Madame de Senonnes)
em desdibuixa la badia.
Vés a saber com, aquests dies
recordo Ingres tot moment.
La veritat, jo sé molt bé
com se’n va fent, i jo vull dir-ho:
llegeixo la Traumdeutung, miro
dins meu, i veig Ingres lligat
a les meves proclivitats.
“Tornem-hi amb les procacitats”
(reduplico l’apariat),
dirà algun neci. No t’esveris,
Heleneta, ni cal que esperis
a ser grandeta. Mira bé
les intencions dels ulls vells,
i no em sabràs trobar cap home
innocent com les bestioles
que neden per l’inconscient:
cap no treballa i cap no ment.
Tothom, despert és quan fa pena:
parla per no sentir dentetes
que li roseguen un mal os
dalt a les golfes del record.
….S’entalpen rates per espessos
pans de record: són els meus versos,
sobretot ara que et vull dir
(m’ofega l’olor de florit)
com vaig ser jove entre unes noies
com les que et conto, i com les noies
que et conto, havien de sofrir
entre els joves com jo he vist.
Que em ganyotejarà el poema,
altre cop, a la meva esquena,
o voldrà que em vegi plorar,
cocodrilot de quaranta anys?
Les mans que rebreguen faldilles,
les cares àvides que em miren
de tants miralls mal argentats
quan ara m’hi porto al davant,
els colls aleshores que es giren
per no veure-les – Se’m pentinen
les deu mil bruixes d’un record
esgarrifat de pluja i sol,
i amb ull de burla, sense presses,
diuen (ridícul jo!) que esperen
el meu mot, mentre els insistents
torns de les pintes marquen temps.

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968) 

 

 

POEMA INACABADO (Última Parte)

 

.Mañana me voy de Cadaqués
si hoy me llega el dinero.

Un mes se ha esfumado: treinta días
haciendo pájaros de papel de vida.
Igual que cuando llegué,
dejaré el pueblo con viento de mar
y mar de siroco (que ya entraba
por debajo de la tramontana).
Ya tengo percepción de invierno.
Como el de hoy, pesado de miel,
no verás muchos soles. Me empalaga,
no me baño, y una línea extraña
(reconozco el arabesco en espiral
del cuello de Madame de Senonnes)
me desdibuja la bahía.
Ves a saber por qué, estos días
recuerdo a Ingres a cada momento.
La verdad, yo sé muy bien
como me ocurre, y no quiero decirlo:
leo la Traumdeutung, miro
en mi interior, y veo a Ingres atado
a mis proclividades.
“Otra vez con las procacidades”
(reduplico el pareado),
dirá algún necio. No te asustes,
Helenita, ni hace falta que esperes
a ser mayorcita. Fíjate bien
en las intenciones de los ojos viejos,
y no encontrarás ningún hombre
inocente como las bestiezuelas
que nadan por el inconsciente:
ninguna trabaja y ninguna miente.
Todo el mundo, es despierto cuando da pena:
habla para no sentir envidia
de que le roan un mal hueso
arriba en las buhardillas del recuerdo.
….Se esconden ratas en espesos
panes de recuerdo: son mis versos,
sobre todo ahora que te quiero decir
(me ahoga el olor a moho)
como fui joven entre unas muchachas
como las que te cuento, y como las muchachas
que te cuento, tenían que sufrir
entre jóvenes como he sido yo.
El poema me hará guiños,
otra vez, a mis espaldas,
¿o querrá que me veas llorar,
cocodrilote de cuarenta años?
Las manos que estrujan faldas,
las ávidas caras que me miran
desde tantos espejos mal argentados
cuando me pongo ahora delante,
los cuellos de entonces que se giran
para no verlas – Se me peinan
las diez mil brujas de un recuerdo
estremecido de lluvia y sol,
y con ojos burlones, sin prisa,
dicen (¡ridículo yo!) que esperan
mi palabra, mientras los turnos
insistentes de los peines marcan tiempos.


Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)


No hay comentarios:

Publicar un comentario