"SÀTIRA XLIV – D’UNA FILLADA EXEMPLAR" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

SÀTIRA XLIV – D’UNA FILLADA EXEMPLAR

Parlar d’ells tres escau-me:
d’En Joan, d’En Joaquim, d’En Jaume.

D’ençà que sàtires fan,
els puc al·ludir. S’hi tornaran.

En Jaume no té mai pressa:
divaga, pensant, o es bressa.

Què diràs d’En Joaquim?
Que és un follet de futim.

I d’En Joan, què diries?
Que feia rebequeries.

En Joan, que és el petit,
encara se’ns fon al llit.

El mitjà fa el tarambana
amb riure que s’encomana.

El noi gran és dels manyacs.
Tan jove, i toca els escacs!

Sort tenen de l’oncle Carles,
que no sap per on donar-les

i els crida, si tant convé:
—Mira que t’adreçaré! —

Encar no gira l’esquena,
borina fan a balquena.

L’oncle Carles, tot seguit,
torna més enfellonit,

i diu: —Sembla a Can Seixanta!
Això, minyons, no s’aguanta.

Caldrà que el pare avisem.
Vejam: i valdrà més que ho fem,

o que el deixem a l’estudi
perquè la cosa no es mudi,

de mala que és, en pitjor…? —
I ho passa a votació.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*

SÁTIRA XLIV – SOBRE UNA PROLE EJEMPLAR

Hablar de los tres procede:
de Juan, de Joaquín, de Jaime.

Desde que sátiras hacen,
puedo aludirlos. Responden.

Jaime nunca tiene prisa:
vaga, pensando, o se mece.

¿Qué diríais de Joaquín?
Que es un duende desabrido.

Y de Juan, ¿qué me diríais?
Que montaba pataletas.

Juan, que es el más pequeño,
aún se hace pis en la cama.

El mediano es tarambana
de una risa contagiosa.

El mayor es mansurrón.
¡Tan joven, y ajedrecista!

Tienen suerte del tío Carlos,
que no sabe cómo obrar

y les grita, si hace falta:
—¡Ojo que os corregiré! —

Mas, sólo vuelve la espalda,
hacen jaleo a mansalva.

Entonces, el tío Carlos,
muy enfadado, regresa,

y les dice: —¡Qué desorden!
Esto, niños, no es posible.

Hablaré con vuestro padre.
A ver: ¿mejor será hacerlo,

o que siga en el despacho
por que no cambie la cosa,

de mala que es, en peor…? —
Y lo pone a votación.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)