viernes, 11 de marzo de 2022

"SÀTIRA XXIV – ODA AL PIADÓS BARÓ PERFET" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 Guerau de Liost: Sàtires, 1927 024_0110


SÀTIRA XXIV – ODA AL PIADÓS BARÓ PERFET


Sortosa la nissaga que té un baró perfet!
…...Cada obra d’ell apar millor que totes.
La llum divina el ruixa, metòdica, a raig fet,
…...la llum que els altres copsaran a gotes.

Ell sa fillada, càustic i alhora idíl·lic, mena
…...(a cada banda un rengle de perills).
I encara als ulls li posa, asèptica, una bena,
…...car res a aprendre no tindrà dels fills.

Ell nuarà el Decàleg de son proïsme al coll
…...com un collar de pues salvatgines.
Els pecadors capbussa, irat, a l’aiguamoll
…...per suca-mulla d’àvides beguines.

Armada, si no d’ales, d’un rafegut bigoti,
…...la dida seca d’alter ego té.
Massa amb els xics farien, ingràvids, poti-poti
…...els àngels de la guarda; i no convé.

L’estudi porta cua, la cama ensenya l’art,
…...i, la política, l’orella.
No hi ha com el no viure. L’home que es lleva tard
…...no es pica el dit ni es cremarà la cella.

No blasmaria el luxe: un diamant és sòlid
…...fins entelat de pols.
Els mobles són un límit, ¿Qui jugaria a “bòlit”
…...dins una casa que en té molts?

Mesura pel domèstic estrenes i consells
…...després que la soldada regateja.
Patern, arrecerava col·legues a parells
…...amb un retòric paravent d’enveja.

La hisenda, amb sos escrúpols, arrodoneix, invicte.
…...Al seu molí totes les aigües du.
Fins endolceix a estones el to del veredicte,
…...car la virtut és ser madur.

Per l’ànima seguici, de clergues té un estol,
…...i fins hi juga a cartes.
I pel carrer tolera, ja que no hi va tot sol,
…...que la muller porti un abric de martes.

Si el Crist un dia truca, li allargarà una almoina
…...per una escletxa del cancell.
…...de massa bo que és Ell!

Vindrà l’apoteosi de terra i cel estant?
…...Segur que a l’altre món farà patxoca.
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
(¡Ai que la bugadera li passarà al davant
…...i esbullarà, davant de tots, la troca!)

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*


SÁTIRA XXIV – ODA AL PIADOSO VARÓN PERFECTO

¡Venturoso linaje el del varón perfecto!
…...Cada una de sus obras es mejor.
Luz divina le baña, metódica, a raudales,
…...luz que otros captarán tan solo a gotas.

Él, cáustico, su prole, idílico conduce
…...(hilera de peligros a ambos lados).
Y aún le pone en los ojos, aséptica, una venda,
…...pues nada de los hijos le queda por saber.

Anudará el Decálogo de su prójimo al cuello
…...como un collar de púas salvajinas.
Zambulle pecadores, airado, en la ciénaga
…...para sopas de ávidas beatas.

Armada, si no de alas, de un molesto bigote,
…...la ama de teta tiene de alter ego.
Los ángeles custodios harían con los niños,
…...en demasía, bulla; y no es bueno.

La instrucción trae cola, la pierna enseña el arte,
…...y oreja, la política.
No hay como el no vivir. Quien se levanta tarde
…...no se pilla los dedos ni se quema las cejas.

No desaprueba el lujo: es sólido un diamante
…...hasta sucio de polvo.
Los muebles son el límite, ¿Quién jugaría a “tala”
…...en una casa que posee muchos?

Ajusta para el criado propinas y consejos
…...después de regatearle el estipendio.
Paterno, a los colegas, a pares los cobija,
…...tras un biombo retórico de envidia.

La hacienda, escrupuloso, invicto redondea.
…... Todas las aguas lleva a su molino.
A ratos hasta endulza del veredicto el tono,
…...puesto que la virtud es ser maduro.

Para corte del alma, tiene hueste de clérigos
…...con los que incluso juega a cartas.
Y en la calle tolera, puesto que no va solo,
…...que a su mujer la abriguen unas martas.

Si Cristo un día llama, le alargará una dádiva
…...por una grieta de la contrapuerta.
¡Pues qué no haría en casa, en mundo tan revuelto,
…...siendo tan bueno Él!

¿Será la apoteosis de cielo y tierra en vida?
…...Seguro que en el cielo brillará.
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
(¡Ay, que la lavandera se le anticipará
…...y deshará, ante todos, el ovillo!)

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario