viernes, 1 de abril de 2022

"SÀTIRA XLV – DEL TENNIS RELATIU" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 SÀTIRA XLV – DEL TENNIS RELATIU

A Jaume Bofill i Ferro

En un relleix petit de la muntanya
1 el nostre camp de tennis hem plaçat:
mates d’avellaner li fan costat.
Vent que les mou, la xarxa estireganya.

Com que en el joc no som encara mestres,
les pilotes rodolen al pendís.
Després que n’hem perdudes cinc o sis,
per terra, enfellonits, llencem els estres.

Oh car amic, company de melangia!
He descobert, per esvair-la, un truc.
Tindrem al camp, en gabial de bruc,
de conillets porquins tota una cria.

Cada conill faria de pilota,
elàstic, resignat i cabdellat,
amb una rialleta, mig ganyota,
quan endevinaria que és llançat.

I cada volta que, amb jugada forta,
engegaríem la pilota lluny,
descabdellant-se i una mica torta,
per ella sola ens tornaria al puny.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*


SÁTIRA XLV – SOBRE EL TENIS RELATIVO

A Jaume Bofill i Ferro

En un pequeño borde de montaña
nuestro campo de tenis hemos hecho:
matas de avellanero lo circundan.
El viento que las mueve, la red comba.

Como no somos diestros en el juego,
las pelotas caen por la pendiente.
Después de haber perdido cinco o seis,
de rabia, al suelo, arrojamos los trastos.

¡Oh amigo, camarada de infortunio!
He hallado un truco para superarlo.
Una jaula, pondremos en el campo,
de conejitos, toda una camada.

Cada conejo haría de pelota,
resignado, ovillado y maleable,
con una medio mueca, una risita,
cuando adivine que va a ser lanzado.

Y cada vez que, con fuerte revés,
lejísimo echemos la pelota,
desovillándose y algo magullada,
regresará ella sola a  nuestro puño.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario