sábado, 3 de octubre de 2026

2025-01-12 POEMAS DE POETAS VIVOS: AHORA QUE CUMPLO LOS SETENTA Y SIETE

AHORA QUE CUMPLO LOS SETENTA Y SIETE*


Ahora que cumplo los setenta y siete,

no me puedo quejar, estoy tranquilo,

no arrastro por la tierra un gran paquete

y me acompaña un hombre de mi estilo.


No es la muerte una cosa que me inquiete,

ni como cortará la parca el hilo,

en este mundo ya, que me sujete

poco es lo que hay que me mantenga en vilo.


Solo pido un poquito de sosiego

al tiempo que me queda, la esperanza

de que amaine en el mundo este trasiego

de guerras, de injusticias; la confianza


de que la gente gozará algún día

de lo que le deseo: la alegría.


Pedro Casas Serra (Poemas de poetas vivos,12-01-2025)


*Inspirado en el poema 2059, de Raquel Lanseros.

viernes, 2 de octubre de 2026

2024-12-15 CUADROS: LA VIRGEN DE LA LECHE, DE BARTOLOMÉ BERMEJO (1470)

 


LA VIRGEN DE LA LECHE,
DE BARTOLOMÉ BERMEJO (1470)

¿Qué miráis? ¡Que es mi

madre! ¡Solo sabéis pensar en una

cosa! Valdría más que os preocuparais
del hambre

que hay en el mundo o de acabar las guerras
o de que todo el mundo tuviera una vivienda.

Durante unos días: ¡Por muchos años! ¡Qué guapo

que es! Pero luego volveréis a las andadas

¡a lanzaros los trastos a la cabeza!

Este año he hecho tarde pero

dudo que vuelva

el

que

viene.


Pedro Casas Serra (Cuadros, 15-12-2024)

 

***

 

MARE DE DÉU DE LA LLET,

DE BARTOLOMÉ BERMEJO (1470)


Què mireu? Que és la meva

mare! Només sabeu què pensar en

una cosa! Millor seria que us preocupéssiu

de la fam

que hi ha al món o d’acabar les guerres

o de què tothom tingués un habitatge


Durant uns dies: Per molts anys! Que maco

que és! Però després tornareu a ballar-la

a llançar-vos els trastos al cap!

Aquest any he fet tard però

dubto que torni

l’any

que

ve


Pere Casas Serra (Cuadros, 15-12-2024)

 


jueves, 1 de octubre de 2026

2024-11-29 POEMAS URBANOS: O TEMPORA, O MORES

O TEMPORA, O MORES*


No te lo podrás creer, Daira, pero yo iba al colegio

en pantalones cortos y con una cartera enorme. Subía

a pie por la calle Brusi, y después por Sant Gervasio

de Cassoles hasta la plaza Bonanova. No había

casi tráfico y era un paseo. A medio camino, había

un colegio de monjas, las niñas iban todas con

uniforme y calcetines blancos, y muchas llevaban trenzas.

Este camino lo hacía cuatro veces al día, dos de ida

y dos de vuelta, porque comía en casa. En invierno,

salía tan tarde del colegio, que encontraba todas

las farolas encendidas. Pero como conocía el trayecto

y todo lo que encontraba por el camino, no tenía miedo.


Hoy ¡ni se te ocurra coger algo del suelo, eh!

Todo está sucio. En la calle hace un ruido ensordecedor,

todo son coches y camiones. Por las aceras, tan estrechas,

no se puede pasar, y tienes que ir con cuatro ojos

para que no se te eche encima un patinete o una bicicleta,

que van por todas partes. El comercio de toda la vida

ya no existe, todo son bares y casas de manicura:

ni quioscos donde comprar La Vanguadia, ni granjas

para tomarte un chocolate con churros. Y a la gente,

ni la entiendes cuando habla, ni sabes de dónde ha salido

de tan estrafalaria. Vámonos, Daira, que

aquí no se nos ha perdido nada. ¿Me entiendes, verdad?


Pere Casas Serra (Poemas urbanos, 29-11-2024)


*Inspirado en el poema VARCELONA, de Eduard Olesti

 

***

 

O TEMPORA, O MORES*


No t'ho podràs creure, Daira, però jo anava al col·legi

amb pantalons curts i una cartera enorme. Pujava

a peu pel carrer Brusi, i després per Sant Gervasi

de Cassoles fins a la plaça Bonanova. No hi havia

quasi trànsit i era un passeig. A mig camí, hi havia

un col·legi de monges, les nenes anaven totes amb

uniforme i mitjons blancs, i moltes duien trenes.

Aquest camí el feia quatre vegades al dia, dos d’anada

i dos de tornada, perquè dinava a casa. A l’hivern,

sortia tant tard del col·legi, que trobava tots els

fanals encesos. Però com que coneixia el trajecte

i tot el que trobava pel camí, no tenia gens de por.


Avui, ni se t’acudeixi agafar res de terra, eh!

Tot està brut. Al carrer fa un soroll ensordidor,

tot són cotxes i camions. Per les voreres, tan estretes,

no s’hi pot passar, i has d’anar amb quatre ulls

perquè no se’t tiri a sobre un patinet o una bicicleta,

que van per tot arreu. El comerç de tota la vida

ja no existeix, tot són bars i cases de manicura:

ni quioscs a on comprar La Vanguardia, ni granges

per prendre’t una xocolata amb melindros. I a la gent,

ni l’entens quan parla, ni saps d’on ha sortit

de tan estrafolària. Anem-nos-en, Daira, que

aquí no se’ns ha perdut res. ¿Oi que m’entens?


Pere Casas Serra (Poemas urbanos, 29-11-2024)


*Inspirat en el poema VARCELONA, d’Eduard Olesti

 

miércoles, 30 de septiembre de 2026

2024-11-17 POEMAS DE POETAS VIVOS: AL OTRO LADO DEL CRISTAL

 AL OTRO LADO DEL CRISTAL*


Al pasar frente al recinto de los lobos,

nos quedamos mirándonos.


Acababan de abrir el zoológico,

yo había sido el primero en entrar.


Había superado el estanque de los flamencos rosa,

iba a la plaza de la Dama del paraguas.


No llegaba hasta allí el rumor del tráfico,

todo estaba tranquilo.


Solo fueron instantes,

pero creo

que podríamos ser amigos.


Pedro Casas Serra, (Poemas de poetas vivos, 17-11-2024)


* Poema inspirado en VENTANA DE LA COCINA,

de Jeymer Balboa

 

 

***

 

A L’ALTRA BANDA DEL VIDRE*


En passar per davant del recinte dels llops,

ens quedàrem mirant-nos.


Acabaven d'obrir el parc zoològic,

jo havia entrat el primer.


Havia ultrapassat l'estany dels flamencs rosa,

anava a la plaça de la Dama del paraigua.


Fins allà no arribava el soroll del trànsit,

tot estava tranquil.


Només van ser uns moments,

però crec

que podríem ser amics.


Pedro Casas Serra, (Poemas de poetas vivos, 17-11-2024)

 

martes, 29 de septiembre de 2026

2024-11-10 EN EL HAYEDO DE JORDÁ…

EN EL HAYEDO DE JORDÁ…


En el hayedo de Jordá

en otoño

las hojas lloran

las rocas cantan

los verdes ríen

y las nubes se miran

en los charcos


“Pancho”

coge impulso

ante una subida

y nosotros

sobre el carro

miramos todo

y recordamos

los versos del poeta

¿Sabes dónde está el hayedo de Jordá?...


Pedro Casas Serra, 10-11-2024.

 

***

 

A LA FAGEDA D’EN JORDÀ…


A la fageda d’en Jordà

a la tardor

les fulles ploren

els rocs canten

els verds riuen

i els núvols s'emmirallen

als basals


En “Panxo”

pren empenta

davant d’una pujada

i nosaltres

dalt del carro

ho mirem tot

i recordem els versos

del poeta

Saps on és la fageda d'en Jordà?...


Pere Casas Serra (10-11-2024)

 

lunes, 28 de septiembre de 2026

2024-11-04 POEMAS URBANOS: UNA VEZ CRUCÉ UN RÍO...

UNA VEZ CRUCÉ UN RÍO...*


En mi país la lluvia no sabe llover

O llueve poco o llueve demasiado

Si llueve poco es la sequía

Si llueve demasiado es la catástrofe

RAIMON


Una vez crucé un río, un puente sin pretil,

hace cincuenta años, en un viejo seiscientos

con mi padre y mi tía.

Era el río Fluvià, estaba diluviando,

estaba muy oscuro, no se veía nada,

no vi señal alguna, solo un reflejo de agua

sobre la carretera.

La corriente en las ruedas me empujaba hacia el cauce,

oí algunas ramas golpear en la chapa,

una lámina de agua me cubrió el parabrisas.

Me agarré al volante y metí la primera:

el coche respondió, no se caló el motor

y alcancé la otra orilla, a unos cincuenta metros.

¡Un minuto de más… y cincuenta años menos!


Hoy veo en las noticias la riada de Valencia,

más de doscientos muertos, muchos en sus vehículos,

y me acuerdo. ¿Existen los milagros?


Pedro Casas Serra (Inspirados, 08-11-2024)


*Inspirado en el poema CALIGRAFÍA,

de Joan Margarit.

 

***

 

UN COP VAIG PASSAR UN RIU...*


Al meu país la pluja no sap ploure

O plou poc o plou massa

Si plou poc és la sequera

Si plou massa és la catàstrofe

RAIMON


Un cop vaig passar un riu, un pont sense barana,

ara fa cinquanta anys, en un sis-cents

amb el pare i la tia.

Era el riu Fluvià, estava diluviant,

estava molt, molt fosc, no es veia res,

no vaig veure senyals, només un reflex d'aigua

sobre la carretera.

El corrent a les rodes m’empenyia a la llera,

vaig sentir alguna branques colpejar la xapa,

una làmina d'aigua em tapà el parabrisa.

Vaig aferrar el volant, vaig ficar la primera:

el cotxe va respondre, no va calar el motor

i arribà a l'altra riba, a uns cinquanta metres.

Un sol minut de més… i cinquanta anys de menys!


Avui veig a la tele els aiguats de València

amb més de dos-cents morts, molts dins dels seus vehicles,

i me’n recordo. Existeixen miracles?


Pere Casas Serra (Inspirats, 08-11-2024)


*Inspirat en el poema CAL·LIGRAFIA,

de Joan Margarit.

 

domingo, 27 de septiembre de 2026

2024-10-20 POEMAS DE POETAS VIVOS: ¡TODO EL DÍA LLOVIENDO!

¡TODO EL DÍA LLOVIENDO!

(Inspirado en el poema Bistrita, de Chus Pato)


Las niñas guapas por la mañana

se levantan y riegan, se levantan y riegan,

las niñas guapas por la mañana,

se levantan y riegan su jardín


Toca hoy llevar a lavar

las sábanas de mi silencio


Ahí es nada ser catalanes  

y comer pan con tomate  

con un chorrito de aceite  

y una pizquita de sal.


Jabón

Agua

Crema para el cuerpo


En el siglo XVI los españoles y portugueses consiguieron sin cámaras de gas ni bombas hacer desaparecer ciento cincuenta millones de indios en América Latina.


Yo no pido disculpas por mi ser sin medida,

por mi ser oceánico, por mis ansias de vida,

por la vida caliente que se quema en las horas.


“
EL ÚLTIMO SPRINT DE HARRIS Y TRUMP”

“Irán envía misiles a Hizbulah y a los hutíes y ha sido acusada por EE.UU. De ayudar a Rusia en Ucrania”


Calendario de 2025 de los pintores bocapié.


El agua de Goulard se usa en fomentos y para humedecer las cataplasmas. El Agua de Goulard es, pues, una solución acuosa de subacetato de plomo con algo de alcohol. El agua vegetomineral o agua blanca de la Farmacopea Española se prepara con 10 gr. de subacetato plúmbico líquido, 20 de alcohol de 95º y 970 de agua.  


Crema de verduras

pollo al limón

fruta


Me tiró sobre el pasto

de un golpe, sin palabras. Y aunque hubiera podido

a sus brazos mi fuerza,

no quise retirarlo, porque padre

era padre: él sabría qué hiciera.

Tampoco duró mucho.


Las causas principales de la presencia de humedad en el techo del baño pueden ser variables. Las más habituales son la falta de ventilación, fugas en las tuberías, infiltraciones de agua desde el exterior y la acumulación de vapor durante la ducha o el baño.


así como en un tiempo anterior

nos deshicimos de la inmortalidad de los dioses por inservible

nos deshacemos hoy de la eternidad de ese rostro

contemplamos la ruina de la palabra


El yogur (del turco antiguo yuğur, turco moderno yoğurt) es un alimento producido por fermentación bacteriana de la leche.


Buenas noches para ti

Buenas noches par mi

Ya cierra tus ojos y ve a dormir

Buenas noches a dormir


Pedro Casas Serra (Poemas de poetas vivos, 20-10-2024)


Notas: 1.ª estrofa: canción popular catalana, cantada por Miquel Cors; 2.ª: versos del poeta mallorquín Antoni Xumet; 3.ª: versos del poeta catalán Miquel Martí i Pol; 4.ª: productos necesarios en la ducha; 5.ª: texto del director de cine quebequés Denys Arcand; 6.ª: versos de la poeta sevillana Julia Uceda; 7.ª: noticias del diario La Vanguardia de hoy; 8.ª: calendario del año 2025, hecho por artistas sin manos o pies; 9.ª: producto comprado en la farmacia por la higiene sexual; 10.ª: comida de hoy; 11.ª: versos de la poeta cordobesa Juana Castro 12.ª: explicación de Internet sobre las humedades del baño; 13.ª: versos de la poeta gallega Chus Pato; 14.ª: información de Internet sobre el yogur; 15.ª: canción popular que cantábamos en los “boy scouts” antes de ir a dormir.

 

*** 

 

TOT EL DIA PLOVENT!

(Inspirat en el poema Bistrita, de Chus Pato)


Les nenes maques al dematí

s'alcen i reguen, s'alcen i reguen,

les nenes maques al dematí

s’alcen i reguent el seu jardí…


Toca avui portar a rentar

els llençols del meu silenci.


Déu ens dó ser catalans

per menjar bon pa amb tomàquet

amb un raig d'oli discret

i un pols de sal si fa falta.


Sabó

Aigua

Crema pel cos


En el segle XVI els espanyols i portuguesos van aconseguir, sense cambres de gas ni bombes, fer desaparèixer cent cinquanta milions d'indis a Amèrica Llatina.


No demano disculpes pel meu ésser sens mida,

pel meu ésser oceànic, pel meu deler de vida,

per la vida calenta que s'abrusa en les hores.


“L’ÚLTIM ESPRINT DE HARRIS I TRUMP”

"l'Iran envia míssils a Hizbol·là i als hutíes i ha estat acusat pels EUA d'ajudar a Rússia a Ucraïna"


Calendari del 2025 dels pintors bocapié.


L'aigua de Goulard s'usa en foments i per a humitejar els cataplasmes. L'Aigua de Goulard és, doncs, una solució aquosa de subacetat de plom amb una mica d'alcohol. L'aigua vegeto mineral o aigua blanca de la Farmacopea Espanyola es prepara amb 10 g de subacetat plúmbic líquid, 20 d'alcohol de 95° i 970 d'aigua.


Crema de verdures

Pollastre a la llimona

Fruita


Em va tirar sobre la pastura

d'un cop, sense paraules. I encara que la meva força

hagués pogut als seus braços,

no vaig voler retirar-ho, perquè pare

era pare: ell sabria què fes.

Tampoc va durar molt.


Les causes principals de la presència d'humitat en el sostre del bany poden ser variables. Les més habituals són la falta de ventilació, fugides en les canonades, infiltracions d'aigua des de l'exterior i l'acumulació de vapor durant la dutxa o el bany.


així com en un temps anterior

ens vam desfer de la immortalitat dels déus per inservible

ens desfem avui de l'eternitat d'aquest rostre

contemplem la ruïna de la paraula


El iogurt (del turc antic yuğur, turc modern yoğurt) és un aliment produït per fermentació bacteriana de la llet.


Bona nit, bons germans,

Déu us dongui un bon son,

la seva pau dolça devalli en el món,

bona nit, bons germans, bona nit. 


Pere Casas Serra (Poemas de poetas vivos, 20-10-2024)


Notes: 1a estrofa: cançó popular catalana, cantada pel Miquel Cors; 2a: versos del poeta mallorquí Antoni Xumet; 3a: versos del poeta català Miquel Martí i Pol; 4a: productes necessaris a la dutxa; 5a: text del director de cinema quebequès Denys Arcand; 6a: versos de la poeta sevillana Julia Uceda; 7a: notícies del diari La Vanguardia d'avui; 8a: calendari de l'any 2025, fet per artistes sense mans o peus; 9a: producte comprat a la farmàcia per la higiene sexual; 10a: àpat d'avui; 11a: versos de la poeta cordobesa Juana Castro 12a: explicació d'Internet sobre les humitats del bany; 13a: versos de la poeta gallega Chus Pato; 14a: informació d'Internet sobre el iogurt; 15a: cançó popular que cantàvem als "minyons escoltes" abans d'anar a dormir.