domingo, 11 de octubre de 2026

2025-05-12 POEMAS DE POETAS VIVOS: PALMITO

PALMITO*


Un palmito

crece

en la escalinata del Auditorio.

El viento, un pájaro

o la escoba del

barrendero

llevó allí su simiente.

Y abriéndose paso

entre dos piedras

enraizó.

Y sus raíces

buscaron alimento

en el subsuelo.

Y su tronco

creció hacia el cielo.

Y sus hojas

se abrieron como abanicos

meciéndose

que saludan al paseante

como diciéndole:

Sí se puede.


Pedro Casas Serra (Inspirados, 12-05-2025)


*Inspirado en el poema Fuerza o resistencia, de Sara Búho

 

*

 

MARGALLÓ*


Un margalló

creix

a l'escalinata de l'Auditori.

El vent, un ocell

o l'escombra de

l'escombriaire

va portar-hi la seva sement.

I obrint-se pas

entre dues pedres

va arrelar.

I les seves arrels

van buscar aliment

en el subsol.

I el seu tronc

va créixer cap al cel.

I les seves fulles

es van obrir com a ventalls

bressolant-se

que saluden al passejant

com dient-li:

Sí que es pot.


Pere Casas Serra (Inspirados, 12-05-2025)


*Inspirat en el poema Fuerza o resistencia, de Sara Búho

 



 

sábado, 10 de octubre de 2026

2025-03-29 POEMAS DE POETAS VIVOS: LA GLEVA

LA GLEVA*


El domingo pasado, fui a la Gleva,

enclave mariano de la plana de Vic

- terruño de mi madre -

famoso por los años que pasó

Jacinto Verdaguer,

a quien José Morgades, su obispo, enceldó

por desviacionismo.


Al salir yo del templo,

pensaba en estos hechos,

y también cuantas veces

habrían mis ancestros caminado

sobre estas mismas losas

y respirado estos mismos aires.


Y en estos quebraderos de cabeza

bajaba la escalera del recinto,

sin advertir que el último escalón

quedaba algo distante del piso de la calle,

y, al no hacer pie, caí de bruces.


Caminar por el borde es arriesgado,

si no, preguntad a mosén Cinto.


Pedro Casas Serra (Inspirados, 29-03-2025)


*Inspirado en el poema En el borde, de Piedad Bonnett

 

*

 

LA GLEVA*


El diumenge passat, vaig anar a la Gleva,

santuari marià de la plana de Vic

- el terrer de ma mare -

famós pels anys que hi va passar

en Cinto Verdaguer,

a qui Josep Morgades, el seu bisbe, enclaustrà

per desviacionisme.


En sortir jo del temple,

pensava en aquests fets,

com també en quantes voltes

els meus avantpassats haurien caminat

per sobre aquestes lloses

i respirat aquests mateixos aires.


I en aquestes cabòries

baixava les escales del recinte,

sense advertir que l'últim esglaó

quedava molt distant del terra del carrer,

i, en perdre peu, caigué de morros.


Caminar per la vora és arriscat,

si no, pregunteu a mossèn Cinto.


Pere Casas Serra (Inspirats, 29-03-2025)


*Inspirat en el poema En el borde, de Piedad Bonnett

 

viernes, 9 de octubre de 2026

2025-03-08 POEMAS DE POETAS VIVOS: PRIMERO DE POESÍA

PRIMERO DE POESÍA


Yo escribía al principio

para mí solo.

Pero un día un amigo

me dio una octavilla que anunciaba

una tertulia

en un bar de un hotel del viejo barrio.


Bajé por la escalera a un sótano de piedra.

¿Una antigua bodega? ¿Un almacén?

¿Un refugio de guerra?

¿La cripta de un convento?


Había unas personas

sentadas a una mesa.

Dije la contraseña: Poesía.

Y fui admitido entre los conjurados,

me uní a la secta.


Uno a uno sacaban con sigilo

un papel del bolsillo

y en medio del silencio, leían un poema.

Los otros luego se lo comentaban.


A veces se entablaban encendidos debates

sobre un punto o una coma.

Y hasta alguna batalla con heridos.

Y hasta algún muerto.


Me enganché.

Mi poesía entonces

tomó otros derroteros.

Y también desde entonces

escribo

……….para todos.


Pedro Casas Serra (Inspirados, 08-03-2025)


*Inspirado en el poema Primero de poeta, de Patricia Benito

 

***

 

PRIMER DE POESIA*


Jo escrivia al principi

només per a mi.

Però un dia un amic

em va donar un full volant que anunciava

una tertúlia

en un bar d'un hotel del barri antic.


Vaig baixar unes escales

fins a un soterrani de pedra.

Un vell celler? Un magatzem?

Un refugi de guerra?

La cripta d'un convent?


Hi havia un grup de gent

assegut a una taula.

Vaig dir la contrasenya: Poesia.

I vaig ser admès entre els conjurats,

em vaig unir a la secta.


D’un en un, amb sigil, treien

un bloc de la butxaca,

i enmig d’un gran silenci, llegien un poema.

Després els altres li ho comentaven.


A voltes es tenien debats encesos

sobre un punt o una coma.

Inclús batalles amb ferits.

I morts i tot.


Em vaig quedar enganxat.


Llavors la meva poesia

va prendre altres rumbs.

També des de llavors

escric

……….per a tothom.


Pere Casas Serra (Inspirados, 08-03-2025)


*Inspirat en el poema Primero de poeta, de Patricia Benito

 

jueves, 8 de octubre de 2026

2025-02-22 POEMAS DE POETAS VIVOS: ES UN DECIR

ES UN DECIR*


Supongamos que he muerto.

Imaginemos que no he muerto del todo,

que puedo comunicar con vosotros

a través de estos versos.


Morir no es malo,

el cuerpo envejece,

y al final, deshacerse de él

nos libera.


No temáis a la muerte,

temed, más bien, no gozar de la vida.

Ayer, en el diario, leí que se pedía dinero por acabar una guerra,

una guerra iniciada y alargada con dinero.


Comerciantes de la muerte:

¡La risa, de un solo niño muerto,

suena mejor que todas vuestras monedas!

¡Vuestra muerte salvaría muchas vidas!


Pedro Casas Serra (Inspirados, 22-02-2025)


*Inspirado en el poema Scherzo, de Ana Blandiana

 

*

 

ÉS UN DIR*


Suposem que estic mort.

Imaginem, que no estic mort del tot,

que puc comunicar amb vosaltres

mitjançant aquests versos.


Morir no és dolent,

el cos envelleix,

i a la fi, desfer-se’n

allibera.


No temeu a la mort,

temeu, més aviat, no gaudir de la vida.

Ahir, en el diari, vaig llegir que demanaven diners per acabar una guerra,

una guerra iniciada i allargada amb diners.


Comerciants de la mort:

El riure d'un nen mort

sona millor que totes les vostres monedes!

La vostra mort salvaria moltes vides!


Pere Casas Serra (Inspirados, 22-02-2025)


*Inspirat en el poema Scherzo, de Ana Blandiana

 

martes, 6 de octubre de 2026

2025-02-08 POEMAS DE POETAS VIVOS: LAS CINCO

LAS CINCO*


Son las cinco 

........................del sábado. 

¡Qué bien se está en la cama!

…………………………….No hay que madrugar.


Entre su cama y la mía

………………………...solo hay quince pasos.

Puedo ir a tientas.


Hay muchas maneras

……………………….de hacer el amor.

Y no me refiero

…………………al Kama-sutra.


Pedro Casas Serra (Inspirados, 08-02-2025)


*Inspirado en el poema Este neón, de Valerià Pujol

 

*

 

LES CINC*


Són les cinc

……………. del dissabte.

Que bé que s’està al llit!

…………..….…...……...No cal matinar.


Entre el seu llit i el meu

……………………..…. només hi ha quinze passos.

Puc anar a les palpentes.


Hi ha moltes maneres

……………………….de fer l’amor.

Y no em refereixo

…………..……….al Kama Sutra.


Pere Casas Serra (Inspirats, 08-02-2025)


*Inspirat en el poema Aquest neó, de Valerià Pujol

lunes, 5 de octubre de 2026

2025-01-27 POEMAS DE POETAS VIVOS: LLUEVE

LLUEVE*


Llueve: un tapiz de hilos de agua

desfleca las nubes, tanguea con el viento,

claquea en los charcos, espejea las calles

y hace brotar paraguas y capuchas.


En el reverso de la risa, la lluvia

resbala en los cristales, hace

que parezca que el paisaje llora

y que se añore el sol.


Si no parara, seríamos peces

con branquias en lugar de pulmones

y aletas en lugar de brazos,

nadaríamos en lugar de andar

y en vez de hablar, haríamos gluglú.


Pedro Casas Serra (Inspirados, 27-01-2025)


*Inspirado en el poema Cae o cayó, de Raquel Lanseros

 

domingo, 4 de octubre de 2026

25-01-17:POEMAS DE POETAS VIVOS: HOY ES UN BUEN DÍA PARA MORIRME

HOY ES UN BUEN DÍA PARA MORIRME*


He dormido bien, he soñado cosas bonitas:

con amigos, con seres queridos...

Hoy es un buen día para morirme.


Ha salido el sol, no hay nubes, el cielo está azul,

saldré a pasear, respiraré el aire, oiré a los pájaros...

Hoy es un buen día para morirme.


Hay gente que me quiere y a la que quiero,

hay gente que me entiende y a la que escucho...

Hoy es un buen día para morirme.


No me duele nada, estoy contento de vivir.

Para apagar la luz e irme en silencio...

Hoy es un buen día para morirme.


Solo desearía una sonrisa y una mano que me soltara

cuando me hunda en la noche...

Hoy es un buen día para morirme.


Pedro Casas Serra (Poemas de autores vivos, 17-01-25)


*Inspirado en el poema 2059, de Raquel Lanseros

 

*

 

AVUI ÉS UN BON DIA PER MORIR-ME*


He dormit bé, he somniat coses boniques:

amb amics, amb éssers estimats...

Avui és un bon dia per morir-me.


Fa sol, no hi ha núvols, el cel és blau,

sortiré a passejar, respiraré l’aire, sentiré els ocells...

Avui és un bon dia per morir-me.


Hi ha gent que m’estima i a la que estimo,

hi ha gent que m'entén i a la que escolto...

Avui és un bon dia per morir-me.


Res em fa mal, estic content de viure.

Per apagar la llum i anar-me'n en silenci...

Avui és un bon dia per morir-me.


Només voldria un somriure i una mà que em deixés anar

quan m’enfonsi en la nit...

Avui és un bon dia per morir-me.


Pere Casas Serra (Poemes d’autors vius, 17-01-2025)


*Inspirat en el poema 2059, de Raquel Lanseros