lunes, 28 de septiembre de 2026

2024-11-04 POEMAS URBANOS: UNA VEZ CRUCÉ UN RÍO...

UNA VEZ CRUCÉ UN RÍO...*


En mi país la lluvia no sabe llover

O llueve poco o llueve demasiado

Si llueve poco es la sequía

Si llueve demasiado es la catástrofe

RAIMON


Una vez crucé un río, un puente sin pretil,

hace cincuenta años, en un viejo seiscientos

con mi padre y mi tía.

Era el río Fluvià, estaba diluviando,

estaba muy oscuro, no se veía nada,

no vi señal alguna, solo un reflejo de agua

sobre la carretera.

La corriente en las ruedas me empujaba hacia el cauce,

oí algunas ramas golpear en la chapa,

una lámina de agua me cubrió el parabrisas.

Me agarré al volante y metí la primera:

el coche respondió, no se caló el motor

y alcancé la otra orilla, a unos cincuenta metros.

¡Un minuto de más… y cincuenta años menos!


Hoy veo en las noticias la riada de Valencia,

más de doscientos muertos, muchos en sus vehículos,

y me acuerdo. ¿Existen los milagros?


Pedro Casas Serra (Inspirados, 08-11-2024)


*Inspirado en el poema CALIGRAFÍA,

de Joan Margarit.

 

***

 

UN COP VAIG PASSAR UN RIU...*


Al meu país la pluja no sap ploure

O plou poc o plou massa

Si plou poc és la sequera

Si plou massa és la catàstrofe

RAIMON


Un cop vaig passar un riu, un pont sense barana,

ara fa cinquanta anys, en un sis-cents

amb el pare i la tia.

Era el riu Fluvià, estava diluviant,

estava molt, molt fosc, no es veia res,

no vaig veure senyals, només un reflex d'aigua

sobre la carretera.

El corrent a les rodes m’empenyia a la llera,

vaig sentir alguna branques colpejar la xapa,

una làmina d'aigua em tapà el parabrisa.

Vaig aferrar el volant, vaig ficar la primera:

el cotxe va respondre, no va calar el motor

i arribà a l'altra riba, a uns cinquanta metres.

Un sol minut de més… i cinquanta anys de menys!


Avui veig a la tele els aiguats de València

amb més de dos-cents morts, molts dins dels seus vehicles,

i me’n recordo. Existeixen miracles?


Pere Casas Serra (Inspirats, 08-11-2024)


*Inspirat en el poema CAL·LIGRAFIA,

de Joan Margarit.

 

domingo, 27 de septiembre de 2026

2024-10-20 POEMAS DE POETAS VIVOS: ¡TODO EL DÍA LLOVIENDO!

¡TODO EL DÍA LLOVIENDO!

(Inspirado en el poema Bistrita, de Chus Pato)


Las niñas guapas por la mañana

se levantan y riegan, se levantan y riegan,

las niñas guapas por la mañana,

se levantan y riegan su jardín


Toca hoy llevar a lavar

las sábanas de mi silencio


Ahí es nada ser catalanes  

y comer pan con tomate  

con un chorrito de aceite  

y una pizquita de sal.


Jabón

Agua

Crema para el cuerpo


En el siglo XVI los españoles y portugueses consiguieron sin cámaras de gas ni bombas hacer desaparecer ciento cincuenta millones de indios en América Latina.


Yo no pido disculpas por mi ser sin medida,

por mi ser oceánico, por mis ansias de vida,

por la vida caliente que se quema en las horas.


“
EL ÚLTIMO SPRINT DE HARRIS Y TRUMP”

“Irán envía misiles a Hizbulah y a los hutíes y ha sido acusada por EE.UU. De ayudar a Rusia en Ucrania”


Calendario de 2025 de los pintores bocapié.


El agua de Goulard se usa en fomentos y para humedecer las cataplasmas. El Agua de Goulard es, pues, una solución acuosa de subacetato de plomo con algo de alcohol. El agua vegetomineral o agua blanca de la Farmacopea Española se prepara con 10 gr. de subacetato plúmbico líquido, 20 de alcohol de 95º y 970 de agua.  


Crema de verduras

pollo al limón

fruta


Me tiró sobre el pasto

de un golpe, sin palabras. Y aunque hubiera podido

a sus brazos mi fuerza,

no quise retirarlo, porque padre

era padre: él sabría qué hiciera.

Tampoco duró mucho.


Las causas principales de la presencia de humedad en el techo del baño pueden ser variables. Las más habituales son la falta de ventilación, fugas en las tuberías, infiltraciones de agua desde el exterior y la acumulación de vapor durante la ducha o el baño.


así como en un tiempo anterior

nos deshicimos de la inmortalidad de los dioses por inservible

nos deshacemos hoy de la eternidad de ese rostro

contemplamos la ruina de la palabra


El yogur (del turco antiguo yuğur, turco moderno yoğurt) es un alimento producido por fermentación bacteriana de la leche.


Buenas noches para ti

Buenas noches par mi

Ya cierra tus ojos y ve a dormir

Buenas noches a dormir


Pedro Casas Serra (Poemas de poetas vivos, 20-10-2024)


Notas: 1.ª estrofa: canción popular catalana, cantada por Miquel Cors; 2.ª: versos del poeta mallorquín Antoni Xumet; 3.ª: versos del poeta catalán Miquel Martí i Pol; 4.ª: productos necesarios en la ducha; 5.ª: texto del director de cine quebequés Denys Arcand; 6.ª: versos de la poeta sevillana Julia Uceda; 7.ª: noticias del diario La Vanguardia de hoy; 8.ª: calendario del año 2025, hecho por artistas sin manos o pies; 9.ª: producto comprado en la farmacia por la higiene sexual; 10.ª: comida de hoy; 11.ª: versos de la poeta cordobesa Juana Castro 12.ª: explicación de Internet sobre las humedades del baño; 13.ª: versos de la poeta gallega Chus Pato; 14.ª: información de Internet sobre el yogur; 15.ª: canción popular que cantábamos en los “boy scouts” antes de ir a dormir.

 

*** 

 

TOT EL DIA PLOVENT!

(Inspirat en el poema Bistrita, de Chus Pato)


Les nenes maques al dematí

s'alcen i reguen, s'alcen i reguen,

les nenes maques al dematí

s’alcen i reguent el seu jardí…


Toca avui portar a rentar

els llençols del meu silenci.


Déu ens dó ser catalans

per menjar bon pa amb tomàquet

amb un raig d'oli discret

i un pols de sal si fa falta.


Sabó

Aigua

Crema pel cos


En el segle XVI els espanyols i portuguesos van aconseguir, sense cambres de gas ni bombes, fer desaparèixer cent cinquanta milions d'indis a Amèrica Llatina.


No demano disculpes pel meu ésser sens mida,

pel meu ésser oceànic, pel meu deler de vida,

per la vida calenta que s'abrusa en les hores.


“L’ÚLTIM ESPRINT DE HARRIS I TRUMP”

"l'Iran envia míssils a Hizbol·là i als hutíes i ha estat acusat pels EUA d'ajudar a Rússia a Ucraïna"


Calendari del 2025 dels pintors bocapié.


L'aigua de Goulard s'usa en foments i per a humitejar els cataplasmes. L'Aigua de Goulard és, doncs, una solució aquosa de subacetat de plom amb una mica d'alcohol. L'aigua vegeto mineral o aigua blanca de la Farmacopea Espanyola es prepara amb 10 g de subacetat plúmbic líquid, 20 d'alcohol de 95° i 970 d'aigua.


Crema de verdures

Pollastre a la llimona

Fruita


Em va tirar sobre la pastura

d'un cop, sense paraules. I encara que la meva força

hagués pogut als seus braços,

no vaig voler retirar-ho, perquè pare

era pare: ell sabria què fes.

Tampoc va durar molt.


Les causes principals de la presència d'humitat en el sostre del bany poden ser variables. Les més habituals són la falta de ventilació, fugides en les canonades, infiltracions d'aigua des de l'exterior i l'acumulació de vapor durant la dutxa o el bany.


així com en un temps anterior

ens vam desfer de la immortalitat dels déus per inservible

ens desfem avui de l'eternitat d'aquest rostre

contemplem la ruïna de la paraula


El iogurt (del turc antic yuğur, turc modern yoğurt) és un aliment produït per fermentació bacteriana de la llet.


Bona nit, bons germans,

Déu us dongui un bon son,

la seva pau dolça devalli en el món,

bona nit, bons germans, bona nit. 


Pere Casas Serra (Poemas de poetas vivos, 20-10-2024)


Notes: 1a estrofa: cançó popular catalana, cantada pel Miquel Cors; 2a: versos del poeta mallorquí Antoni Xumet; 3a: versos del poeta català Miquel Martí i Pol; 4a: productes necessaris a la dutxa; 5a: text del director de cinema quebequès Denys Arcand; 6a: versos de la poeta sevillana Julia Uceda; 7a: notícies del diari La Vanguardia d'avui; 8a: calendari de l'any 2025, fet per artistes sense mans o peus; 9a: producte comprat a la farmàcia per la higiene sexual; 10a: àpat d'avui; 11a: versos de la poeta cordobesa Juana Castro 12a: explicació d'Internet sobre les humitats del bany; 13a: versos de la poeta gallega Chus Pato; 14a: informació d'Internet sobre el iogurt; 15a: cançó popular que cantàvem als "minyons escoltes" abans d'anar a dormir.

 

martes, 22 de septiembre de 2026

2024-10-04 POEMAS URBANOS: PLAZA MOLINA

PLAZA MOLINA*


Está partida en dos como mi corazón:

a un lado, la fuente para el barrio,

y la taquilla al otro, del tren de Sarriá;

la Vía Augusta en medio, sobre el antiguo foso de la vía del tren.


Antes tenía más árboles. Los veía

desde el cochecito en que me paseaban.

Ahora hay más cemento,

a partir de que hicieron el túnel subterráneo

para unir los ramales de tren que la atraviesan.


De pequeño, yo iba con Milagros al horno de la calle Alfonso XII,

donde me daban un bastón de pan en vez de cambio.

Había en la misma calle una lechería

donde tenían vacas i vendían la leche con medidor de peltre.

Y la Escuela Suiza, donde fui un tiempo:

si íbamos de excursión, adiós, adiós, decía

bajo el balcón de casa, agitando la mano.


Cuando llegaba Ramos, "de estreno", iba a la bendición

de la parroquia, picando fuerte en tierra con la palma,

para sacarle "escoba". En el Congreso

Eucarístico, desde nuestra ventana,

pulsábamos la luz de una cruz luminosa en la fachada,

se veía de lejos. Y los pobres en la puerta del templo,

al salir, muy compuestos, de la misa de doce.


También de la ventana, se veía Montjuic,

y, en el jardín del convento de enfrente, las chicas recogidas.

La noche de Reyes, dejábamos agua para los camellos,

y el Sábado de Gloria, de mañana, "matábamos judíos".

En la Semana Santa, visitábamos Monumentos, no se podía cantar.

y por la Candelaria, la procesión con cirios.


Pasaban pocos coches por la calle. En la escalera,

nos conocíamos todos desde siempre.

Al hacerse de noche, la portera pasaba con el ascensor,

piso por piso, cogiendo la basura. Y por la noche,

si salían, gritaban al sereno haciendo palmas,

para que abriera el portal, cuando volvían.


¿Y el servicio? La costurera, que un día al mes

arreglaba la ropa, ¡se crece mucho de pequeño!

La planchadora, que enchufaba la plancha

en la pantalla de la luz que bajaba del techo a contrapeso.

Y las criadas, que el patio de escalera llenaban de canciones.


Nos traían a casa el hielo para la nevera,

y la leche, y yogures, y el carbón que llenaba

la carbonera de la calefacción. Alguna vez venía el colchonero,

para rehacer los colchones de lana a bastonazos.

Y en invierno, en la plaza, había castañera.


En Navidad, sereno, farolero, basurero,

y lechero... pasaban la tarjeta de felicitación

y recibían propinas. Al llegar el verano,

envolvíamos con sábanas los muebles:

luces y espejos, cuadros, sofá y butacas...

al ir de vacaciones.


Érase que se era... y el tiempo va deprisa.


Pedro Casas Serra (Poemas urbanos, 04-10-2024)


* Inspirado en el POEMA DE LAS RAMBLAS,

de MATEO RELLO

 

***

 

PLAÇA MOLINA*


Està partida en dos com el meu cor:

a una banda, una font per a la gent del barri,

i l'abaixador a l'altra, del tren de Sarrià;

la Via Augusta al mig, sobre l'antic fossar de la via del tren.


Abans tenia més arbres. Jo els veia del cotxet

en què em portaven. Ara hi ha més ciment,

d'ençà que varen fer el túnel soterrani

per unir els dos ramals de tren que la travessen.


Anava, de petit, amb la Milagros, al forn d'Alfons XII,

on em donaven un bastonet de pa en comptes de la torna.

També, al mateix carrer, hi havia una lleteria

on hi havia vaques i les gerretes per les mides.

I l'Escola Suïssa, a on vaig anar un temps:

en sortir d'excursió, adeu, adeu, deia en passar

sota el balcó de casa, saludant amb la mà.


Quan arribava Rams, "d'estrena", anava a la parròquia

a la benedicció, picant molt fort a terra amb el palmó

fins que li feia "escombra".

Al Congrés Eucarístic, de la nostra finestra

premiem una creu de llum a la façana,

es veia de molt lluny. I els pobres a la porta de l'església,

en sortir, ben mudats, de la missa de dotze.


També de la finestra, es veia Montjuïc,

i, al jardí del convent de davant, les noies recollides.

Posàvem aigua pels camells la nit de Reis,

i "matàvem jueus" el Dissabte de Glòria al matí.

A la Setmana Santa, visitar Monuments, no es podia cantar;

i per la Candelera, la professó amb espelmes.


Pocs cotxes pel carrer. A l'escala de casa,

ens coneixíem tots des de molts anys.

Al vespre, amb l'ascensor, la portera passava,

pis per pis, recollint la deixalla. I a la nit,

si sortíem, cridaven al sereno picant palmes

perquè obrís el portal, quant tornàvem.


I el servei? La cosidora, que un cop al mes

arreglava la roba, què es creix molt de petit!

La planxadora, que endollava la planxa

a la llum de pantalla que baixava del sostre amb contrapès.

I les minyones, que omplien de cançons el cel obert.


Ens portaven a casa el gel de la nevera,

i la llet, i els iogurts, i el carbó per omplir la carbonera

per la calefacció. Venia, cada tant, un noi, matalasser,

per refer els matalassos de llana a bastonades.

A l'hivern, a la plaça, hi havia castanyera.


Per Nadal, el sereno, el fanaler, l'escombriaire,

el lleter... passaven la targeta de felicitació

i rebien estrenes. En arribar l'estiu,

embolicàvem amb llençols els mobles:

llums i miralls, quadres, sofà i butaques…

en anar de vacances.


Temps era temps... i els anys passen de pressa.


Pere Casas Serra (Poemas urbanos, 04-10-2024)


* Inspirat en el POEMA DE LAS RAMBLAS,

de MATEO RELLO

 

lunes, 21 de septiembre de 2026

2024-08-29 CUADROS: INVIERNO, DE WASSILY KANDINSKY (1909)


INVIERNO, DE WASSILY KANDINSKY (1909)


Las casitas parece que tiemblen resfriadas.

Los árboles, desnudos, sueñan con primaveras,

se ponen de puntillas,

y sus manos se alzan pellizcando el cielo.

Fluye el camino como un río rosa.

Las montañas sierran el horizonte.

Y el sol, saliendo, saca a la nieve los colores,

por los que Daira corre y se revuelca

feliz.


Pedro Casas Serra (Cuadros, 29-08-2024)


viernes, 18 de septiembre de 2026

2024-08-29 CUADROS: LA TORRE DE BABEL, DE PIETER BRUEGEL (1563)


 

LA TORRE DE BABEL, DE PIETER BRUEGEL (1563)


Como castillo de arena, la torre

se desmorona.

¿Es falta de pericia,

desmesurado orgullo

o confusión de lenguas?

Nada importa.

Para llevarla al cielo

basta verter las voces

a un lenguaje común:

la poesía.


Pedro Casas Serra (Cuadros, 29-08-2024)

lunes, 14 de septiembre de 2026

2024-08-24 CUADROS: LA COLUMNA ROTA, DE FRIDA KAHLO (1944)

 


LA COLUMNA ROTA, DE FRIDA KAHLO (1944)


Tras de ti, un paisaje de sed.


Sujeta con correas a una columna rota,

las lágrimas deslizan por tu rostro sereno

e infinitas agujas penetran en tu piel.


Con los brazos caídos, te adelantas,

sujetas con las manos tu vestido

y ofreces desnudez.


Imagen de dolor y de victoria,

icono de la nueva mujer.


Pedro Casas Serra (Cuadros, 24-08-2024)