PRIMERO DE POESÍA
Yo escribía al principio
para mí solo.
Pero un día un amigo
me dio una octavilla que anunciaba
una tertulia
en un bar de un hotel del viejo barrio.
Bajé por la escalera a un sótano de piedra.
¿Una antigua bodega? ¿Un almacén?
¿Un refugio de guerra?
¿La cripta de un convento?
Había unas personas
sentadas a una mesa.
Dije la contraseña: Poesía.
Y fui admitido entre los conjurados,
me uní a la secta.
Uno a uno sacaban con sigilo
un papel del bolsillo
y en medio del silencio, leían un poema.
Los otros luego se lo comentaban.
A veces se entablaban encendidos debates
sobre un punto o una coma.
Y hasta alguna batalla con heridos.
Y hasta algún muerto.
Me enganché.
Mi poesía entonces
tomó otros derroteros.
Y también desde entonces
escribo
……….para todos.
Pedro Casas Serra (Inspirados, 08-03-2025)
*Inspirado en el poema Primero de poeta, de Patricia Benito
***
PRIMER DE POESIA*
Jo escrivia al principi
només per a mi.
Però un dia un amic
em va donar un full volant que anunciava
una tertúlia
en un bar d'un hotel del barri antic.
Vaig baixar unes escales
fins a un soterrani de pedra.
Un vell celler? Un magatzem?
Un refugi de guerra?
La cripta d'un convent?
Hi havia un grup de gent
assegut a una taula.
Vaig dir la contrasenya: Poesia.
I vaig ser admès entre els conjurats,
em vaig unir a la secta.
D’un en un, amb sigil, treien
un bloc de la butxaca,
i enmig d’un gran silenci, llegien un poema.
Després els altres li ho comentaven.
A voltes es tenien debats encesos
sobre un punt o una coma.
Inclús batalles amb ferits.
I morts i tot.
Em vaig quedar enganxat.
Llavors la meva poesia
va prendre altres rumbs.
També des de llavors
escric
……….per a tothom.
Pere Casas Serra (Inspirados, 08-03-2025)
*Inspirat en el poema Primero de poeta, de Patricia Benito
.webo.webp)
