martes, 22 de septiembre de 2026

2024-10-04 POEMAS URBANOS: PLAZA MOLINA

PLAZA MOLINA*


Está partida en dos como mi corazón:

a un lado, la fuente para el barrio,

y la taquilla al otro, del tren de Sarriá;

la Vía Augusta en medio, sobre el antiguo foso de la vía del tren.


Antes tenía más árboles. Los veía

desde el cochecito en que me paseaban.

Ahora hay más cemento,

a partir de que hicieron el túnel subterráneo

para unir los ramales de tren que la atraviesan.


De pequeño, yo iba con Milagros al horno de la calle Alfonso XII,

donde me daban un bastón de pan en vez de cambio.

Había en la misma calle una lechería

donde tenían vacas i vendían la leche con medidor de peltre.

Y la Escuela Suiza, donde fui un tiempo:

si íbamos de excursión, adiós, adiós, decía

bajo el balcón de casa, agitando la mano.


Cuando llegaba Ramos, "de estreno", iba a la bendición

de la parroquia, picando fuerte en tierra con la palma,

para sacarle "escoba". En el Congreso

Eucarístico, desde nuestra ventana,

pulsábamos la luz de una cruz luminosa en la fachada,

se veía de lejos. Y los pobres en la puerta del templo,

al salir, muy compuestos, de la misa de doce.


También de la ventana, se veía Montjuic,

y, en el jardín del convento de enfrente, las chicas recogidas.

La noche de Reyes, dejábamos agua para los camellos,

y el Sábado de Gloria, de mañana, "matábamos judíos".

En la Semana Santa, visitábamos Monumentos, no se podía cantar.

y por la Candelaria, la procesión con cirios.


Pasaban pocos coches por la calle. En la escalera,

nos conocíamos todos desde siempre.

Al hacerse de noche, la portera pasaba con el ascensor,

piso por piso, cogiendo la basura. Y por la noche,

si salían, gritaban al sereno haciendo palmas,

para que abriera el portal, cuando volvían.


¿Y el servicio? La costurera, que un día al mes

arreglaba la ropa, ¡se crece mucho de pequeño!

La planchadora, que enchufaba la plancha

en la pantalla de la luz que bajaba del techo a contrapeso.

Y las criadas, que el patio de escalera llenaban de canciones.


Nos traían a casa el hielo para la nevera,

y la leche, y yogures, y el carbón que llenaba

la carbonera de la calefacción. Alguna vez venía el colchonero,

para rehacer los colchones de lana a bastonazos.

Y en invierno, en la plaza, había castañera.


En Navidad, sereno, farolero, basurero,

y lechero... pasaban la tarjeta de felicitación

y recibían propinas. Al llegar el verano,

envolvíamos con sábanas los muebles:

luces y espejos, cuadros, sofá y butacas...

al ir de vacaciones.


Érase que se era... y el tiempo va deprisa.


Pedro Casas Serra (Poemas urbanos, 04-10-2024)


* Inspirado en el POEMA DE LAS RAMBLAS,

de MATEO RELLO

 

***

 

PLAÇA MOLINA*


Està partida en dos com el meu cor:

a una banda, una font per a la gent del barri,

i l'abaixador a l'altra, del tren de Sarrià;

la Via Augusta al mig, sobre l'antic fossar de la via del tren.


Abans tenia més arbres. Jo els veia del cotxet

en què em portaven. Ara hi ha més ciment,

d'ençà que varen fer el túnel soterrani

per unir els dos ramals de tren que la travessen.


Anava, de petit, amb la Milagros, al forn d'Alfons XII,

on em donaven un bastonet de pa en comptes de la torna.

També, al mateix carrer, hi havia una lleteria

on hi havia vaques i les gerretes per les mides.

I l'Escola Suïssa, a on vaig anar un temps:

en sortir d'excursió, adeu, adeu, deia en passar

sota el balcó de casa, saludant amb la mà.


Quan arribava Rams, "d'estrena", anava a la parròquia

a la benedicció, picant molt fort a terra amb el palmó

fins que li feia "escombra".

Al Congrés Eucarístic, de la nostra finestra

premiem una creu de llum a la façana,

es veia de molt lluny. I els pobres a la porta de l'església,

en sortir, ben mudats, de la missa de dotze.


També de la finestra, es veia Montjuïc,

i, al jardí del convent de davant, les noies recollides.

Posàvem aigua pels camells la nit de Reis,

i "matàvem jueus" el Dissabte de Glòria al matí.

A la Setmana Santa, visitar Monuments, no es podia cantar;

i per la Candelera, la professó amb espelmes.


Pocs cotxes pel carrer. A l'escala de casa,

ens coneixíem tots des de molts anys.

Al vespre, amb l'ascensor, la portera passava,

pis per pis, recollint la deixalla. I a la nit,

si sortíem, cridaven al sereno picant palmes

perquè obrís el portal, quant tornàvem.


I el servei? La cosidora, que un cop al mes

arreglava la roba, què es creix molt de petit!

La planxadora, que endollava la planxa

a la llum de pantalla que baixava del sostre amb contrapès.

I les minyones, que omplien de cançons el cel obert.


Ens portaven a casa el gel de la nevera,

i la llet, i els iogurts, i el carbó per omplir la carbonera

per la calefacció. Venia, cada tant, un noi, matalasser,

per refer els matalassos de llana a bastonades.

A l'hivern, a la plaça, hi havia castanyera.


Per Nadal, el sereno, el fanaler, l'escombriaire,

el lleter... passaven la targeta de felicitació

i rebien estrenes. En arribar l'estiu,

embolicàvem amb llençols els mobles:

llums i miralls, quadres, sofà i butaques…

en anar de vacances.


Temps era temps... i els anys passen de pressa.


Pere Casas Serra (Poemas urbanos, 04-10-2024)


* Inspirat en el POEMA DE LAS RAMBLAS,

de MATEO RELLO

 

lunes, 21 de septiembre de 2026

2024-08-29 CUADROS: INVIERNO, DE WASSILY KANDINSKY (1909)


INVIERNO, DE WASSILY KANDINSKY (1909)


Las casitas parece que tiemblen resfriadas.

Los árboles, desnudos, sueñan con primaveras,

se ponen de puntillas,

y sus manos se alzan pellizcando el cielo.

Fluye el camino como un río rosa.

Las montañas sierran el horizonte.

Y el sol, saliendo, saca a la nieve los colores,

por los que Daira corre y se revuelca

feliz.


Pedro Casas Serra (Cuadros, 29-08-2024)


viernes, 18 de septiembre de 2026

2024-08-29 CUADROS: LA TORRE DE BABEL, DE PIETER BRUEGEL (1563)


 

LA TORRE DE BABEL, DE PIETER BRUEGEL (1563)


Como castillo de arena, la torre

se desmorona.

¿Es falta de pericia,

desmesurado orgullo

o confusión de lenguas?

Nada importa.

Para llevarla al cielo

basta verter las voces

a un lenguaje común:

la poesía.


Pedro Casas Serra (Cuadros, 29-08-2024)

lunes, 14 de septiembre de 2026

2024-08-24 CUADROS: LA COLUMNA ROTA, DE FRIDA KAHLO (1944)

 


LA COLUMNA ROTA, DE FRIDA KAHLO (1944)


Tras de ti, un paisaje de sed.


Sujeta con correas a una columna rota,

las lágrimas deslizan por tu rostro sereno

e infinitas agujas penetran en tu piel.


Con los brazos caídos, te adelantas,

sujetas con las manos tu vestido

y ofreces desnudez.


Imagen de dolor y de victoria,

icono de la nueva mujer.


Pedro Casas Serra (Cuadros, 24-08-2024)


domingo, 13 de septiembre de 2026

2024-08-20 CUADROS: OLIVOS, DE VINCENT VAN GOGH (1889)

 

OLIVOS, DE VINCENT VAN GOGH (1889)


Cual esclavos de moros, los olivos

en hileras se forman a una voz,

y sus cuerpos morenos, retorcidos,

acompasados van como un reloj.


Sus brazos y sus pies siguen el ritmo

que marca desde el cielo el sol-tambor,

y en cada mano agitan, al unísono,

de hojas plateadas un pompón.


Así pasan el tiempo de sus años

y alcanzan la belleza de lo viejo,

atraviesan inviernos esquinados

y transitan veranos polvorientos.


Durante el día acunan aceitunas

y de noche se timan con la luna.


Pedro Casas Serra (Cuadros, 20-08-2024)

sábado, 12 de septiembre de 2026

2024-08-18 CUADROS: MAR OSCURO, CIELO VERDE, DE EMIL NOLDE (1945)


 

MAR OSCURO, CIELO VERDE, DE EMIL NOLDE (1945)


Navego por el cielo de Nolde.

Naufrago en grises

amarillos naranjas violetas

verdes turquesas y esmeraldas.

Choco con las espumas

de las crestas de las olas de su mar.

¿O son picos nevados de montañas?

Me hundo en sus azules

prusias cobaltos índigos

cerúleos y ultramar.

Es irreal y hermoso:

un ciclópeo amasijo de colores.

Y me abduce su luz.


Pedro Casas Serra (Cuadros, 18-08-2024)