"SÀTIRA XIV – DE PER QUÈ L’AMOR NO HI VEU" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

SÀTIRA XIV – DE PER QUÈ L’AMOR NO HI VEU

Desplau a l’Amor
besada explosiva,
esguard insistent,
orella d’espia,
nassada terral
i mà fregadissa.
El goig matusser
l’esfulla, l’aïra.
El gaudi sobtat
l’esvera una mica.
Li sobren sentits
de massa que vibra:
pressent l’afalac,
el repte endevina
i el tedi futur
son halo encalitja.
Per ço de l’esguard,
benèvol, es priva:
la bena que duu
es diu Ironia.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*

SÁTIRA XIV – SOBRE POR QUÉ El AMOR NO VE

Al Amor disgusta
un beso explosivo,
mirada insistente,
oreja de espía,
husmeo terral,
mano rozadora.
El gozo fulero
lo agota, lo irrita.
El goce imprevisto
lo atolondra un poco.
Le sobran sentidos
de tanto vibrar:
presiente el halago,
el reto adivina
y el tedio futuro
su halo ensombrece.
De mirar, por eso,
clemente, se priva:
la venda que lleva
se llama Ironía.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)