"SÀTIRA XXVII – D’ALGUN AMIC (SUPOSO) PROPENS A L’ANÒNIM" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 SÀTIRA XXVII – D’ALGUN AMIC (SUPOSO) PROPENS A L’ANÒNIM

Amic, segurament,
que el paperet anònim conjumines:
¿per què, sense diàleg, em vols donar turment
amb borinor de vespes i coïssor d’espines?
¿Per què botzines
si l’ànima no et sent?

¿Et dol que gogi
de cada amic il·lustre fent l’elogi?
¿La meva ploma adula
perquè s’embadaleix com una alosa?
¿Prefereixes la mula
que esbrota les tanyades que fan nosa
de tan altes que són,
perquè li percudeixen les orelles i el front?

És immoral la virtut que prospera?
Passa pel mig la virtut,
però la mitjania que va per la vorera
provoca, sorollosa, l’eco mut.

Dels elogis t’escapa la mesura:
la justa frase i el silenci honest.
Exagerant l’epítet, per ventura,
el ditirambe s’encabeix al test.

Però debades sincerar-me vull,
mascle censor que una careta et poses.
Prepara d’amagat un altre full,
mentre vaig a trenar llorers i roses.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*

SÁTIRA XXVII – SOBRE ALGÚN AMIGO (SUPONGO) PROPENSO A LOS ANÓNIMOS

Amigo, seguramente,
que el papelito anónimo compones:
¿por qué, sin dialogar, me quieres dar tormento
con zumbido de avispas y escozor de espinas?
¿Por qué refunfuñas
si el alma no te oye?

¿Te duele que goce
haciendo elogio de cada amigo ilustre?
¿Mi pluma adula
porque se embelesa cual alondra?
¿Prefieres la mula
que desbroza los cogollos que molestan
de altos que son,
porque le golpean las orejas y la frente?

¿Es inmoral la virtud que prospera?
Por el centro pasa la virtud,
pero la medianía que va por el borde
provoca, ruidosa, el eco mudo.

De los elogios te huye la medida:
la frase justa y el silencio honesto.
Exagerando el epíteto, acaso,
el ditirambo se mete en el tiesto.

Mas en vano quiero sincerarme,
macho censor que te pones careta.
Prepara a escondidas otra hoja,
mientras voy a trenzar laurel y rosas.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)