1990-08
L'AMOR NO HI ENTRA SI NO ET VEU A LA PORTA
Dóna’m
la mà, Marc,
anirem plegats
a
conèixer les coses i el seu nom.
La
remor de les ones a la platja, la sorra, el mar
són
encara tan nous per a tu,
que et
manquen mans i peus i boca
per
aprendre el nom de cada cosa.
Què
podem fer? Sols, junts, rejuntats, casats, separats, divorciats,
vidus, tornats a casar, separats de nou, reviscuts... Sí, no sé
com, però sí! Sospirar per un amor inexistent i un desamor present,
consolar-se amb una gossa, una psicòloga-advocat, una secretària de
direcció. Els seus noms? Daira, Gloria, Isabel, Milagros (que
m'asseia a la seva falda i em contava contes), el iaio Pere (ja
mort). Haig de morir abans que tu arribis? Donar la clau de casa o
donar la casa oberta, escriure fins a cansar-se, aixecar-se sense son
i sense dormir, ficar-se al llit igual, somiar, no cridar (ni tan
sols begut com els joves del cafè), anar a missa sense creure per a
compartir-la, no ofendre, perdonar, escoltar, avergonyir-se i
avergonyir sense voler. Voler? Per a què? Per a morir després i
casar-se jove i de pressa i no poder aconseguir el riure dels fills
si l'ocasió es perd? Gaudir, tocar, sentir, parlar, fer-se mal,
estimar aquest matí, el mar, el matalàs de platja si és teu,
l'olor de bronzejador... Voler, saber i creure amb els germans,
amics, nens, nadons i l'Escarlata. Donar-s'hi, somiar-los, dir-los,
pensar-los... Per què no vas venir abans? Gràcies, Àlena.
Pere Casas Serra
EL
AMOR NO ENTRA SI NO TE VE EN LA PUERTA.- Dame la mano, Marc, vayamos
los dos juntos / a conocer las cosas y sus nombres. / El rumor de las
olas en la playa, la arena, el mar, / son aún tan nuevos para ti, /
que te faltan manos, pies y boca / para aprender el nombre de las
cosas. ¿Qué podemos hacer? Solos, juntos, rejuntados, casados,
separados, divorciados, viudos, vueltos a casar, separados de nuevo,
revividos... ¡Sí, no sé cómo, pero sí! Suspirar por un amor
inexistente y un desamor presente, consolarse con una perra, una
psicóloga-abogado, una secretaria de dirección. ¿Sus nombres?
Daira, Gloria, Isabel, Milagros (que me sentaba en su falda y me
contaba cuentos), el yayo Pedro (ya muerto). ¿He de morir antes de
que tú llegues? Dar la llave y la casa o dar la casa abierta,
escribir hasta cansarse, levantarse sin sueño y sin dormir,
acostarse igual, soñar, no gritar (ni siquiera bebido como los
jóvenes del café), ir a misa sin creer para compartirla, no
ofender, perdonar, escuchar, avergonzarse y avergonzar sin querer.
¿Querer? ¿Para qué? ¿Para morir después y casarse joven y
deprisa y no poder alcanzar la risa de los hijos si la ocasión se
pierde? Gozar, tocar, sentir, hablar, lastimarse, amar esta mañana,
el mar, la colchoneta si es tuya, el olor a bronceador… Querer,
saber y creer con los hermanos, amigos, niños, bebés y Escarlata.
Darles, soñarles, decirles, pensarles… ¿Por qué no viniste
antes? Gracias, Álena.
Pedro Casas Serra
