martes, 22 de marzo de 2022

"SÀTIRA XXXV – DEL BOTIGUER GENERÓS" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

SÀTIRA XXXV – DEL BOTIGUER GENERÓS

Per la finestra es veu la nit
…...com una blava nina,
fosforescent de cada estel petit.
…...Gatàs quimèric, ens esbrina.

El botiguer diuen que ha dit
…...talment a la veïna:
—Si et plau d’afalagar-me, tot seguit
…...muda’t un xic, amor, i vine.—

Ja la botiga és en oblit.
…...El botiguer maquina:
—De xocolata ens lleparem el dit;
…...jo pagaré el de tots, veïna. —

Un fals airet s’és deixondit
…...en ser a “La Mallorquina”.
—Deixem-ho estar, que es gira mala nit—
…...el botiguer, prudent, rondina.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*


SÁTIRA XXXV – SOBRE EL TENDERO GENEROSO

Por la ventana se ve la noche
…...como una azul muñeca,
fosforescente de menudas estrellas.
…...Quimérico gatazo, nos observa.

Dicen que ha hablado así el tendero
…...a la vecina:
—Si quieres contentarme, ahora mismo
…...arréglate un poco, amor, y ven.—

Ya ha olvidado la tienda.
…...El tendero maquina:
—De chocolate el dedo nos lameremos;
…...yo pagaré el de todos, vecina. —

Un airecillo falso se ha avivado
…...al alcanzar “La Mallorquina”.
—Mejor dejémoslo, se gira mala noche—
…...el tendero, prudente, refunfuña.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario