"SÀTIRA XXXI – DEL PIADÓS CERCAPUBILLAS" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

SÀTIRA XXXI – DEL PIADÓS CERCAPUBILLAS

Xitxarel·lo vellot,
de confraries honor i puntal,
que flaires el pernot
de les pubilles fetes
(fetes d’anyets i refetes de dot)
que amb erotisme canònic encetes:
amb xeramella veueta nasal
la caritat sentimental prediques,
llamí dels homes, no divina sal,
calaix de sobreres miques.

Si mai gosava, disfressat de pobre,
quan et faran d’alguna Il·lustre Junta d’Obra,
faré, insistent, el grill.
I la fuga del riure, desfermada,
sacsejaria clergues i gentada
i la cornisa il·luminada,
ofegant el teu riure de conill.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*

SÁTIRA XXXI – SOBRE EL PIADOSO CAZADOTES

Pipiolo viejales,
de cofradías honor y puntal,
que hueles el Pernod
de herederas maduras
(hechas de añitos y rehechas de dote)
que con canónico erotismo estrenas:
con aflautada vocecita nasal
la caridad sentimental predicas,
golosina de hombre, no divina sal,
cajón de migas residuales.

Si, disfrazado de pobre, me atreviera,
cuando te nombren de alguna Ilustre Junta,
imitaré, insistente, al grillo.
Y la explosión de risas, desatada,
sacudirá sotanas y gentío
y la cornisa iluminada,
ahogando tu risa de conejo.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)