sábado, 19 de marzo de 2022

"SÀTIRA XXXII – DEL BURGÈS CONFIDENT" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

Guerau de Liost: Sàtires, 1927 - Página 2 032_0110


SÀTIRA XXXII – DEL BURGÈS CONFIDENT

Cada home un tic ostenta,
llampada sacra.
Posat a parlar d’ell,
et fa saber que pren sopa de menta,
croquetes de cervell
i confitura,
a causa d’una xacra.
La contextura
moral de sa muller ve que t’explica
si te l’escoltes gaire mica.
Només que el tedi seccionis
amb mots de reduïda complaença,
no et valdrà que t’enutgis, més avall, o que et donis:
aleshores comença
a dir-te, enciclopèdic, ço que pensa.
Et parlarà del cel empiri;
de la terra convexa, fràgil “olla de grills”,
i d’En Bernat, i d’En Baldiri,
i del talent dels fills,
i del futbol i de regates
(amb estadístiques i dates);
del tripijoc municipal,
i del modus vivendi signat amb Anglaterra,
i dels sotracs de la postguerra,
i del que menja un esquimal;
de la moda voluble
que ara ensenya la mitja
com un tentacle femení
que la moral trepitja,
i del canvi del franc i del marc i del ruble;
dels morts de gana que s’empesquen laques,
i de les flaques
de tal magnat, garrafa de clerical verí,
i del rifeny de vandàlica guitza,
i d’aquest món que és a la fi…
Cada capítol sintetitza:
—No ho dic per dir.—

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*


SÁTIRA XXXII – SOBRE EL BURGUÉS CONFIDENTE

Cada hombre ostenta un tic,
destello sacro.
Empieza hablando de él,
te hará saber que cena sopa de menta,
croquetas de sesos
y confitura,
a causa de un achaque.
La contextura
moral de su mujer después te explica
si lo escuchas un poco.
Sólo que el tedio cortes
con palabras de escasa complacencia,
no valdrá que te enojes, después, o que te rindas:
ahora comienza,
enciclopédico, a decirte lo que piensa.
Del cielo empíreo te hablará;
de la tierra convexa, frágil “jaula de grillos”,
y de Bernaldo, y de Baldirio,
y del talento de sus hijos,
y de fútbol y de regatas
(con fechas y estadísticas);
del trapicheo municipal,
y del modus vivendi pactado con los ingleses,
y de las sacudidas de posguerra,
y de lo que come un esquimal;
de la moda voluble
que ahora enseña la media
cual femenil tentáculo
que pisotea la moral,
y del cambio del franco y del marco y del rublo;
de los muertos de hambre que se inventan lacras,
y de las debilidades
de un magnate, garrafa de clerical veneno,
y del rifeño de pinta vandálica,
y de este mundo que se acaba…
Y a cada capítulo recalca:
—No hablo por hablar.—

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario