AFANYEM-NOS
Missenyora la Mort
ha volgut visitar-me
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Afanyem-nos
que arribarà el capvespre
i no ens n’adonarem i serà fosc.
I la vesprada és freda,
que la lluna és maldestra
i té un afany de sang,
que observa, mirall blanc, i riu de la desfeta.
Afanyem-nos,
que és curta la travessa i molt més la baixada.
I la pedra rodola i s'esmuny.
Negre serà demà – Negre serà per sempre.
I tot és Negre sempre:
On el no-res ens espera impacient.
Afanyem-nos,
perquè la llum s'escurça,
i arribarà la nit abans no ens n’adonem.
Tot i que l'esperem, vindrà de sobte
perquè des que naixem comencem a morir.
I no som arrels fortes
sinó fulles marcides
que pels aires s'enduu la tempesta.
Afanyem-nos,
perquè la mort s'amaga darrere la porta.
No sabem quan ni a qui
durà l'últim sospir
i sobre el cap més ferm caurà la seva espasa.
DÉMONOS PRISA
Mi Señora la Muerte
ha querido visitarme
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Démonos prisa
que llegará la tarde,
no nos daremos cuenta y se hará oscuro.
Y el crepúsculo es frío,
que la luna es inhábil
y tiene afán de sangre,
que observa, espejo blanco, y ríe del desastre.
Démonos prisa,
que el recorrido es corto y aún lo es más el descenso.
Y la piedra rueda y escurre.
Negro será mañana – Negro será por siempre.
Y todo es Negro siempre:
donde la nada nos espera impaciente.
Démonos prisa,
porque la luz se acorta,
y llegará la noche antes de darnos cuenta.
A pesar de esperarla, vendrá de golpe
pues desde que nacemos rompemos a morir.
No siendo raíces fuertes
sino hojas marchitas
que en el aire se lleva la tormenta.
Démonos prisa,
porque la muerte se esconde tras la puerta.
No sabemos cuándo ni a quién
traerá el postrer suspiro
y sobre qué cabeza se abatirá su espada.
Pedro Casas Serra (19-05-2015)
