lunes, 21 de marzo de 2022

"SÀTIRA XXXIV – DEL SENYOR FLAMANT" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

Guerau de Liost: Sàtires, 1927 - Página 2 034_0110


SÀTIRA XXXIV – DEL SENYOR FLAMANT

D’un patrimoni vilatà, pubill,
despòtic espartà, submís ilota,
mitja carrera tens de Medicina.
De la ciutat gustares el perill,
i, exagerant la nota,
provares d’encabir ta salvatgina gruixa
en un vestit de figurina
cenyit de cos i acanalat de cuixa.

Per tu no té el dimoni
trucs a pensar ni cap juguesca fina.
Fàcilment t’enllamina
dient-te assats : —Petroni.—
D’alguna dansarina
la voluptat visible t’insinua.
—Barateta! Divina!—
diu l’àngel de les banyes i la cua.

Alguna cosa val
d’algun Reial Casino dir-te soci.
Cap llei d’honor t’ho veda.
Pots talla encara una fageda
per restaurar el teu oci.
Alguna cosa val
esdevenir magnífic animal.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*


SÁTIRA XXXIV – SOBRE EL FLAMANTE SEÑOR

Heredero de aldeano patrimonio,
despótico espartano, sumiso ilota,
de Medicina tienes media carrera.
De la ciudad cataste los peligros,
y, extremando la nota,
probaste de meter primitivo grosor
en figurín vestido
ceñido al cuerpo y estrecho de muslo.

No necesita para ti el demonio
pensar trucos ni jugadas finas.
Te enreda fácilmente
llamándote : —Petronio.—
De alguna danzarina
la voluptuosidad visible te insinúa.
—¡Mentirosa! ¡Divina!—
dice el demonio con cuernos y con cola.

Algo vale
decir de algún Casino que eres socio.
No te lo impide el código de honor.
Puedes cortar aún algún hayedo
para recuperar tu buena vida.
Algo cuesta
transformarse en magnífico animal.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario