"SÀTIRA LXVIII – DE LES AMORS SIMULTÀNIES" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

SÀTIRA LXVIII – DE LES AMORS SIMULTÀNIES

Si té Catarina ulls blaus,
càndida els bada excessiva.
Si Marta d’oliva els té,
els mig acluca, maligna.
Si és albina Montserrat,
els clou, devota fingida.

Tocava, l’una, els ferrets?
L’amor es tomba una mica.
L’altra pica el tamborí?
L’amor també s’entregira.
L’altra sona el flabiol ?
L’amor, dubtant, es resigna.

La vasta fulla del cep
trilobulada convida.
La gota de rou al mig
s’esporugueix, indecisa.
Agemolida és l’amor
per tal de no fer la tria.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*

SÁTIRA LXVIII – SOBRE LOS AMORES SIMULTÁNEOS

Si ojos azules tiene Catalina,
cándida los abre excesiva.
Si Marta los tiene de oliva,
los medio cierra, maligna.
Si es albina Montserrat,
los cierra, beata fingida.

¿Toca, una, el triángulo?
El amor se gira un poco.
¿La otra atiza el tamboril?
El amor se medio gira.
¿Suena, la otra, el flautín?
El amor, dudando, acepta.

La ancha hoja de la vid
trilobulada convida.
Gota de rocío en medio
se atemoriza, indecisa.
Encogido está el amor
para no haber de elegir.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)