martes, 5 de abril de 2022

"SÀTIRA XLIX – DEL VERITABLE SENYOR" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

SÀTIRA XLIX – DEL VERITABLE SENYOR
 
Míser, ha de vestir jaqueta de vellut?
De pipa es fira,
i fa el bohemi,
i, del burgès golut
que es gronxa a la cadira,
parlant, s’aïra
amb urc d’abstemí.

Ja es pot dir que té sastre?
Egipcis fuma,
i et contarà que es banya cada nit,
d’aigua d’espígol cenyit
amb sibarítica escuma.
I planyerà el malastre
del pipioli que aprofita,
nimbat d’una centrífuga perruca,
la descurança vil del perruquer,
i un tern, assats balder,
per la malla del qual un colze lluca,
i la tràgica cita,
a corre-cuita,
de la fadrina lletja que ha renyit
amb el promès que anit
encara deien tots que l’usdefruita.
D’alguna vídua fútil
el passament escarbota?
Desnona l’ofici inútil,
i és tot per la vídua tota.
Si ella mostra lligacama
de mirífica divisa
a l’amic enllepolit,
ell estrenarà pijama
i, tot desant la camisa
de nit, amb algun sargit,
cilici de l’antigor,
dirà que és llei de natura
que el veritable senyor
no fia la seva pell
a camisa que tortura
des de la nuca al turmell.

Oh veritable senyor!
cada home sigui mesura
d’ell…
Però, dels altres, no.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*


SÁTIRA XLIX – SOBRE EL VERDADERO SEÑOR

¿Un señor, ha de vestir traje de terciopelo?
De pipa se provee,
y se hace el bohemio,
y, del burgués glotón
que se mece en la silla,
hablando, se enemista
con altivez de abstemio.

¿Se puede decir ya que tiene sastre?
Egipcios fuma,
y dirá que se baña cada noche,
envuelto en agua de lavanda,
con sibarítica espuma.
Y sentirá la desventura
del pipiolo que aprovecha,
nimbado de centrífuga peluca,
la negligencia vil del peluquero,
y un traje, bastante holgado,
por la urdimbre del cual un codo enseña,
y la trágica cita,
a toda prisa,
de la heredera fea que ha reñido
con el novio que anoche todavía
todos decían que la usufructuaría.
¿De alguna viuda fútil
la renta escarba?
Desahucia el inútil oficio,
y está del todo por la viuda toda.
Si ella enseña su liguero
de mirífica divisa
al amigo entusiasmado,
él estrenará pijama
y, guardando la camisa
de noche, con zurcido,
cilicio de prehistoria,
dirá que es ley natural
que el verdadero señor
su epidermis no confíe
a camisa que tortura
de la nuca al tobillo.

¡Oh verdadero señor!
cada hombre sea medida
de él…
De los otros, no.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario