domingo, 17 de abril de 2022

"SÀTIRA LX – FINALMENT" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

Guerau de Liost: Sàtires, 1927 - Página 3 060_0110


SÀTIRA LX – FINALMENT

Ara, Muller, que he esdevingut a mida
de ton caprici, finalment suau,
el risc enyor d’escapolir-me, brau,
i de ton repte el xàfec que lapida.

Cada jornada, per tu ben regida,
a ma videta primparada escau.
Si relapse m’estiren —au, Guerau !—,
m’eixales amatent i aniorosida.

D’aquesta vida qui té res a dir?
Fins el rebrot de la desavinença
(espaiat, això sí, és dolç per mi.)

D’aquesta pau qui pot deixar-me sense?
Si la renyina torna, son verí
apar la joventut que recomença.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*


SÁTIRA LX – FINALMENTE

Ahora, Mujer, que soy a la medida
de tu capricho, finalmente suave,
añoro el riesgo de escaparme, bravo,
y de tu enfado el grito que lapida.

Cada jornada, por ti tan bien regida,
a mi vidita debílmente llega.
Si relapso me encuentra —¡va, Guerau !—,
me alicortas dispuesta y suavemente.

¿Quién puede protestar por esta vida?
Hasta un rebrote de desavenencia
(espaciado, eso sí, me sabe dulce.)

¿Quién puede despojarme de esta paz?
Si vuelve el rapapolvo, su veneno
parece juventud que recomienza.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario