miércoles, 6 de abril de 2022

"SÀTIRA L – CANÇÓ DE L’EQUIDISTANT" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 


Guerau de Liost: Sàtires, 1927 - Página 2 050_0110


SÀTIRA L – CANÇÓ DE L’EQUIDISTANT

Perdoneu, Madona; però no sé res.
El marit us pega! Qui ho podia dir ?
De ma simpatia prometo l’ajut.
(Ell podrà comptar-hi, si fos ell l’ofès.)
Què voleu que us digui! Sembla un home fi,
parió de vostra nítida virtut.
…….Tururut!

Perdoneu, confrares; però no sé res.
El delicte sembla, més que cert, flagrant.
No hi ha llei més torta que la de l’embut.
El millor seria que ens fugis el pres.
La pau del reialme no ve d’un bergant
i el procés inútil és ple de virtut.
…….Tururut!

Perdoneu, veïnes; però no sé res.
Darrera muralles, el bellveure és dolç.
Vet ací la lluita que un rebec ha dut!
Fugirà Sant Jordi? Serà el drac malmès?
Decantem-nos, dames, que ens arriba pols.
A qui venci, vagi mon primer salut.
…….Tururut!

***

L’equidistant apar un arlequí.
De cada banda vol copsar guardó.
De l’una banda és verd, i diu que “sí“.
De l’altra banda és groc, i diu que “no“.
……...—Ai! ai! ai! ai! ai!
Em gronxaré com un liró, sota el desmai. —

De massa verd el llencen perquè és dur.
De massa groc l’escupen perquè és tou.
I, fent l’ullet, li diuen, tu per tu:
—Arlequinet, arlequinet, on sou ? —
……...—Ai! ai! ai! de mi!
Em podriré, d’aquest desmai, sota l’ombrí.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


***


SÁTIRA L – CANCIÓN DEL EQUIDISTANTE

Perdón, Señora; no sabía nada.
¡Que le pega el marido! ¿Quién lo había de decir?
Prometo el socorro de mi simpatía.
(Él podría tenerla, si fuera el vejado.)
¿Qué quiere que le diga? Parece educado,
pareja de vuestra nítida virtud.
…….¡Tururut!

Perdón, cofrades; no sabía nada.
El delito parece, no cierto, flagrante.
No hay ley más aviesa que la del embudo.
Lo mejor seria que escapara el preso.
La paz del reinado no pende de un pillo
y el proceso inútil lleno es de virtud.
…….¡Tururut!

Perdón, vecinas; no sabía nada.
Tras las murallas, el girasol es dulce.
¡He aquí la batalla fruto de un berrinche!
¿Huirá San Jorge? ¿Caerá el dragón?
Vayámonos, damas, que nos llega el polvo.
Para quien triunfe, vaya mi saludo.
…….¡Tururut!

***

El equidistante un volatín parece.
De cada parte quiere obtener premio.
Si para unos es verde, dice “sí“.
Si para otros rojo, dice “no“.
……...—¡Ay! ¡ay! ¡ay! ¡ay! ¡ay!
Me meceré como un lirón, bajo el sauce llorón. —

Si demasiado verde lo tiran porque es duro.
Si demasiado gualdo lo escupen porque es blando.
Y, con un guiño, le dicen, a la cara:
—Volatín, volatín, ¿dónde paras? —
……...—¡Ay! ¡ay! ¡ay de mí!
Me pudriré bajo la sombra de este sauce llorón.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario