"SÀTIRA LII – DEL MASCLE VORAÇ" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 SÀTIRA LII – DEL MASCLE VORAÇ

Oh mar, poderejant i boja,
que ho dragues tot: la vela escassa
del gussi, cuca matinera;
la nau que emfàtica passa
amb una cresta roja
(el guspireig del forn de la caldera),
la cua desplegant, escampadissa
de fum i de carbonissa!

***

Així de l’home la voracitat
sacrifica al treball i al pecat
la senzilla puel·la,
humana bagatel·la,
i sacrifica a l’oci
o al negoci
la mòrbida matrona
que displicent es dóna
amb una cabellera benolent
amb olors d’occident i d’orient.

I encar apel·la
amb un deler, tràgicament espars,
aquella fina carn de l’estelada,
de la mar no tocada…
Oh fina carn que llunyedana apars!

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


***

SÁTIRA LII – SOBRE EL MACHO VORAZ

¡Oh mar, omnipotente y loca,
que todo lo dragas: la vela escasa
del bote, mariposa temprana;
la nave que enfática pasa
con una cresta roja
(el chispear del horno en la caldera),
la cola desplegando, dispersión
de humo y carbonilla!

***

Así del hombre la voracidad
sacrifica al trabajo y al pecado
la sencilla doncella,
humana bagatela,
y sacrifica al ocio
o al negocio
la mórbida matrona
que se da displicente
con una cabellera complaciente
con olores de oriente y occidente.

Y todavía llama
con un afán, trágicamente suelto,
la fina carne del firmamento,
de la mar intacta…
¡Oh fina carne que pareces lejana!

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)