"SÀTIRA LXXI – CIÓ" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

SÀTIRA LXXI – CIÓ

Jo tinc una cosina
…..d’ull de perdiu,
de boca de petxina,
…..d’olor d’estiu,

de trenes de panotxa,
…..de costat dur,
d’un Mas de la Garrotxa
…..préssec madur.

¡Oh la bella cosina
…..“mira i no em tocs”!
Sap llevar-te una espina
…..i engegar rocs.

Captenint-se dels avis,
…..deixà galants
amb el mot en els llavis
…..i en pau les mans.

L’engavanya la sina
…..quan renta al riu.
Si el vern la despentina
…..encara riu.

Com una daina mostra
…..potser el turmell,
però la llum del rostre
…..sembla d’or vell.

Per nyicris m’arborava
…..tot d’un braçat
i la mirada em clava
…..sense pecat.

I és debades que em mogui,
…..ull-cluc de sol,
savi de nyigui-nyogui
…..fet un mussol.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*

SÁTIRA LXXI – VUELTA

Yo tengo una prima
…..de ojos de perdiz,
de boca de pechina,
…..de perfume de estío,

de trenzas de panocha,
…..de flanco duro,
de un Mas en la Garrotxa
…..melocotón maduro.

¡Oh la bella prima
…..“mírame y no me toques”!
Quitar sabe una espina
…..y tirar piedras.

Tratándose de abuelos,
…..dejó galanes
con palabra en la boca,
…..y en paz las manos.

Le embaraza el escote
…..cuando lava en el río.
Si el viento la despeina
…..aún se ríe.

Como gacela muestra
…..quizá el tobillo,
pero la luz del rostro
…..es oro viejo.

Por canijo me alzaba
…..de una brazada
y su mirar me clava
…..sin pecado.

Vano es que me mueva,
…..ciego de sol,
sabio de pacotilla
…..hecho un mochuelo.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)