lunes, 11 de abril de 2022

"SÀTIRA LV – VINDICTA" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 

SÀTIRA LV – VINDICTA

Un instant que l’infant no grata la paret,
guanya més l’Avemaria
d’un infant,
que tota l’orfebreria
d’un ofici, amb villancet,
que unes monges cantaran.

Un pobre que diu: —Jesús !—
i que no diu altra cosa,
plau més a l’Omnipotent
que no l’exòtica prosa
del predicador que el nus
de la retòrica entén.

¿Qui haurà fundat l’hospital:
la marquesa un poc masculina
que, pregadeta, el féu
i amb son escut l’edifici culmina,
o la malalta que hi aporta el mal
i de les urpes mèdiques passa a les mans de Déu?

¿Serà més amunt del cel
la P’epeta cosidora que no sap que sigui santa,
que el magnífic Prelat cortesà,
que la Mare Abadessa que, de tan santa, encanta,
que el polític canonista que practica Maquiavel,
que el noctàmbul heroi cristià?

L’obrer que víctima fou
d’una vaga injusta,
la mort del qual no comentà ningú
per la Ciutat l’ira de Déu degusta
i atura el càstig; mentre, del purgatori al pou,
saltirona el burgès occit que sebollia el Comú.

Aquella padrina que la joia sap
de criar porc i menjar farinetes,
dia vindrà que el Misteri Diví
veurà sense aixecar-se de puntetes.
Per sota d’ella veurà el cap
del savi que un nou satèl·lit de Júpiter descobrí.

El calavera daurat
que al fariseu fa pena
i per la pista del vici roda a màxim estrop,
farà com la Magdalena?
I ¿al cel trucarien, junts, el rutinari xai de bondat
i el llop penitent, de cor d’àngel i genives de llop?

¡Podrimener de virtuts,
teològica enganyifa!
Val més patir amb els humils.
La bondat no és una rifa.
Vindràs, oh príncep que a encens i a fembres puts!,
després dels vetes-i-fils.

Els humils seran exalçats.
Divina benaventurança!
Pobrissó de Crist,
de miracles no et cal fermança.
Els savis seran sobtats.
Per tu, Déu no serà imprevist.

S’acosta el dia pregon
de la universal vindicta.
Tothom serà agemolit.
D’etiqueta no hi haurà conflicte.
Un senyal diví en el front:
vet ací l’únic vestit.

Tingueu, Jesús, pietat de mi
en venir aquell dia.
Jutge sereu.
Valgui’m Santa Maria
i el meu bocí
de creu.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


***


SÁTIRA LV – VINDICTA

Un instante que el niño no rasca la pared,
vale más la Avemaría
de un niño,
que toda la orfebrería
de oficio, con villancico,
que cantaran unas monjas.

Pobre que dice: —¡Jesús !—
y no dice nada más,
más gusta al Omnipotente
que no la exótica prosa
del predicador que el nudo
de la retórica entiende.

¿Quién fundó el hospital:
la marquesa un poco hombruna
que, arrogante, lo elevó
y la obra culmina con su escudo,
o la enferma que aporta el mal
y de las zarpas médicas va a las manos de Dios?

¿Estará más arriba en el cielo
Pepita la modistilla que no sabe que es santa,
o el magnífico Prelado cortesano,
o la Madre Abadesa que, de tan santa, encanta,
o el político canonista que practica Maquiavelo,
o el noctámbulo héroe cristiano?

El obrero que fue víctima
de una huelga injusta,
cuya muerte no comentó nadie
por la Ciudad la ira de Dios degusta
y detiene el castigo; mientras, del purgatorio en el pozo,
brinca el burgués muerto que el Ayuntamiento entierra.

Aquella abuela que el placer conoce
de criar el cerdo y comer las gachas,
día vendrá que el Misterio Divino
verá sin ponerse de puntillas.
Debajo de ella verá la cabeza
del sabio que descubrió un satélite de Júpiter.

¿El dorado calavera
que al fariseo da pena
y por la pista del vicio rueda a gran velocidad,
hará como Magdalena?
¿Y al cielo llamarán juntos, el rutinario cordero de bondad
y el lobo penitente, de corazón de ángel y colmillos de lobo?

¡Pudridero de virtudes,
teológico camelo!
Más vale sufrir con los humildes.
La bondad no es una rifa.
Estarás, ¡oh príncipe que a incienso y hembra hueles!,
detrás de los merceros.

Los humildes serán ensalzados.
¡Divina bienaventuranza!
Pobrecillo de Cristo,
de milagros no necesitas fianza.
Los sabios serán sorprendidos.
Para ti, Dios no será imprevisto.

Se acerca el profundo día
de la venganza universal.
Todo el mundo será doblegado.
No habrá confusión de etiquetas.
Una divina señal en la frente:
he aquí todo el traje.

Ten, Jesús, piedad de mí
cuando llegue ese día.
Juez serás.
Válgame Santa Maria
y mi pedazo
de cruz.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario