"SÀTIRA LXVI – DE LA MIG VIRTUOSA" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 SÀTIRA LXVI – DE LA MIG VIRTUOSA

Valdria més que fossis més humana
o que fos més divina ta virtut.
Si et demana l’espòs, rera un escut
…...resta la carn, llunyana.
Si t’abraça l’espòs, l’ànima resta
…...exclosa de la festa.

Amb ta mitja virtut l’espòs tortures
amb mil agulles, una cada pic,
…...i amb dues mil untures
per esborrar, després, cada pessic.
…...Val més al pit un glavi
i, per copsar la sang, el vas d’un llavi.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


*

SÁTIRA LXVI – SOBRE LA MEDIO VIRTUOSA

Mejor sería que fueses más humana
o que fuese más divina tu virtud.
Si el esposo te llama, tras escudo
…...queda la carne, ausente.
Si el esposo te abraza, el alma queda
…...excluida de la fiesta.

Con tu media virtud al esposo torturas
con mil agujas, una por picada,
…...y con dos mil unturas
para borrar, después, cada pellizco.
…...Mejor en pecho espada
y para la sangre, el vaso de un labio.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)