Tacte de nit esbatanada.
Ens dono a l’oblit
així, indestriables.
Perquè els ulls, ara absents,
no puguin retornar-nos
els límits, de retop,
des de l’alba.
Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)
Tacto de noche desplegada.
Nos doy al olvido
así, inseparables.
Para que los ojos, ahora ausentes,
no puedan devolvernos
de regreso, los límites,
desde el amanecer.
Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario