De vegades el glaç crema la sang... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

De vegades el glaç crema la sang

i inutilitza els membres. Renegrits,

pengen com una pelleringa inútil.

- Com el foc més intens: “els gels són calds”,

diu el poeta -. Sols resta tallar-los

i aprendre a caminar sense la nosa,

aprendre a viure sense el tros de vida

que abans ens completava, imprescindible.

Sovint, però, el buit que se’ns congria

al capdevall de nosaltres, allà

on el tallant polia la feina de l’hivern

és un cor dolorós que s’enderia

a bategar, i ens va glaçant la sang.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

A veces el hielo quema la sangre

y malogra los miembros. Chamuscados,

cuelgan como piltrafa inútil.

- Como el fuego más intenso: "los hielos son calientes",

dice el poeta -. Solo queda cortarlos

y aprender a caminar sin el estorbo,

aprender a vivir sin el trozo de vida

que antes nos completaba, imprescindible.

Sin embargo, a menudo, el vacío que se nos fragua

al final de nosotros, allá

donde el corte pulía la obra del invierno

hay un corazón dolorido que se empeña

en latir, y nos va congelando la sangre.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

(Versión de Pedro Casas Serra)