Em cerca el bec de l’esparver salaç de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Em cerca el bec de l’esparver salaç.

Però l’amor, astut, para reclams

i brells ben lluny d’on som tu i jo

i atrau l’ombra de presa. Veus? Els corns de caça

te l’ofereixen mort. Pren-ne la sang

i pinta-me’n els llavis. Besa’m, nega

la por que em signa, en el conjur, segella

amb el teu cos l’angoixa oberta. Fon-me

amb tu, dins teu, nit clavada a la nit.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Me busca el pico del gavilán salaz.

Pero el amor, astuto, dispone los reclamos

y las trampas lejos de donde estamos tú y yo

y atrae la sombra de la presa. ¿Ves? Los cuernos de caza

te la ofrecen ya muerta. Toma su sangre

y píntame los labios. Bésame, niega

el miedo que me marca, en el conjuro, sella

con tu cuerpo la angustia abierta. Fúndeme

contigo, dentro de ti, noche clavada en noche.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

(Versión de Pedro Casas Serra)