lunes, 21 de octubre de 2019

Fina amor, joc extrem, or subtil... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Fina amor, joc extrem, or subtil
que em cremes sense tornar-me cendra.
Dins l’alquimia bàrbara i tendra
del teu cos, on el foc passa a fil
de flama l’ombra i el seu seguici,
pren-me, desfes-me, refes-me, muda
en cant la fosca mercè, la muda
sang d’exili en llavor de solstici.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)


Fina amor, juego extremo, oro sutil
que me quemas sin volverme ceniza.
En la alquimia bárbara y tierna
de tu cuerpo, donde el fuego pasa a ras
de llama la sombra y su séquito,
tómame, deshazme, rehazme, muda
en canto la merced oscura, la muda
sangre de exilio en semilla de solsticio.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario