miércoles, 9 de octubre de 2019

L’HOMÚNCUL de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

L’HOMÚNCUL

L’homúncul emergeix del fons d’una mar morta,
raquític i garrell, el pit bombat, sangós,
grotescament dreçat, com una espasa vella,
oscada i sense tall - fòtil inútil
i anacrònic que amb urc
un nan foll empunyés contra un gegant de fira!

Emergeix i exigeix, a punta de pistola,
de créixer i fer-se fort en mi, que l’alimenti
de mi i que li ofereixi de mestrejar la nau
buida, fosca, vivent, que l’ha salvat.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)


EL HOMÚNCULO

El homúnculo emerge del fondo de un mar muerto,
patizambo y raquítico, sangriento, el pecho hinchado,
grotescamente erguido, como una espada vieja,
mellada y sin filo - ¡trasto inútil
y anacrónico que con orgullo
un enano loco empuñara contra un gigante de feria!

Emerge y exige, a punta de pistola,
crecer y hacerse fuerte en mí, que lo alimente
de mí y que le ofrezca dirigir la nave
vacía, oscura y viva, que lo ha salvado.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario