La
germana,
l’extrangera
I.
EN EL DESIG CICATRITZAT I EN L’OMBRA
A l’Heura, es
clar!
La carn, sense
paraules,
davant de mi i en
mi.
I jo que havia
llegit tots els llibres.
T’he engendrat amb
dolor,
t’he parit amb
plaer.
Per dir-ho he
d’estrebar
l’arc de cada
paraula.
Tot el llibre és en
blanc
i els camins
invisibles
que he deixat rere
meu
se’ls ha menjat,
rabent,
el caragol del
temps.
Però sé que no sé.
No t’engendrà
l’espurna
que encenia el meu
bosc
furtivament, de nit,
per l’angoixa
entreoberta,
com un lladre, i
llençava
la clau al fons del
mar.
No, la serp del meu
sí
silenciosament
va reptar, gorga
endins,
i va obrir sense
clau
tots els panys, amb
grinyol
de tenebra
eixorbada,
al foc, al mar, als
vents,
a la terra i a
l’heura.
T’he engendrat amb
dolor,
t’he parit amb
plaer
de fletxa a trenc de
sang.
Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
La hermana,
la extranjera
I. EN EL DESEO
CICATRIZADO Y EN LA SOMBRA
¡A Hiedra,
claro!
La carne, sin
palabras,
ante mí y en mí.
Y yo que había
leído todos los libros.
Te he engendrado con
dolor,
te he parido con
placer.
Para decirlo he de
tensar
el arco de cada
palabra.
Todo el libro está
en blanco
y los caminos
invisibles
que he dejado detrás
se los ha comido,
raudo,
el caracol del
tiempo.
Pero sé que no sé.
No te engendró la
chispa
que encendía mi
bosque
furtivamente, de
noche,
por la angustia
entreabierta,
como un ladrón, y
tiraba
la llave al fondo
del mar.
No, la serpiente de
mi sí
silenciosamente
reptó, poza
adentro,
y abrió sin llave
todas las
cerraduras, con chirrido
de tiniebla ciega,
en el fuego, en el
mar, en los vientos,
en la tierra y en la
hiedra.
Te he engendrado con
dolor,
te he parido con
placer
de flecha al hacer
sangre.
Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario