viernes, 17 de mayo de 2019

"Esgarip sorgit d’un pou..." de Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

Esgarip sorgit d’un pou
sense escala.

La corda que em podria
- potser – baixar la set
i els ulls fins al teu fons
…………………………- sense fons -
…………………………………segada.
La lluna cuida
……………...negar-se
……………………….dins del poal
vençut pel llast
del teu plor
………………..- mútuament impenetrables
dels meus mots.

Però no: l’aigua no mor en l’aigua.

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)



Alarido surgido de un pozo
sin escala.

La cuerda que podría
- quizá - bajarme la sed
y los ojos hasta tu fondo
...............………............. - sin fondo -
...............................……….......cortada.
La luna cree
............... …. ahogarse
........................... ……..dentro del cubo
vencido por el lastre
de tu llanto
............… ... ..- mutuamente impenetrables
de mis palabras.

Pero no: el agua no muere en el agua.

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario