martes, 7 de mayo de 2019

"EN RIBA D’EXILI" de Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)

EN RIBA D’EXILI

Amor, per allunyar mals esperits, en riba
d’exili, faig braser de besos i de menta
……………i tatuo, amb l’absenta
del desig, l’entrellat del cor i la geniva,
i em torno amagatall per mantenir captiva
……………l’ombra que m’alimenta.

Amor, avui la set m’escola i m’alimenta.
El fum dibuixa rius que em deixen a la riba
……………i, entre còdols, captiva
del dolor, de l’olor, del sabor de la menta
em brotes amb cremor secreta a la geniva
……………- absència i absenta.

Amor, el cel s’exalta en lívids focs d’absenta.
L’engruna de la festa ja closa l’alimenta
……………amb sang a la geniva.
I, ja sense esperar-te, t’espero a l’alta riba
de la nit, embriaga d’estrelles, verd i menta
……………i del meu bleix captiva.

Amor, quin parany d’aigua i de barques em captiva
a contra llei, quan sento que la lluna s’absenta
……………del meu bosc i la menta
treu fulla escassa al sol, i el dol se n’alimenta.
¿Quin brell convoca esbarts de grues, sense riba,
……………i fruits, sense geniva?

Amor, ¿quin mal enyor em brida la geniva
i en gàbia de boira i verí tanca i captiva
……………els arbres? ¿Quina riba
lleva esponera amarga en un desert d’absenta?
¿Quin plaer, ja colgat, t’abilla i t’alimenta,
……………simulacre de menta?

Amor, tots aquests versos cremen besos i menta
per no encendre’t a tu, miratge a la geniva.
……………I el ble que els alimenta
arrela en l’enderroc i en la passa, captiva
d’un retorn il.lusori a mars de sal i absenta
……………que desbordin la riba!

Amor, fujo: la riba, les mentides de menta,
esdevenen absenta que em grana a la geniva
……………captiva, i m’alimenta!

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)


EN ORILLA DE EXILIO

Amor, para alejar malos espíritus, en orilla
de exilio, hago brasero de besos y de menta
............... y tatúo, con la absenta
del deseo, el entramado del corazón y la encía,
y me vuelvo escondite para mantener cautiva
............... la sombra que me alimenta.

Amor, hoy la sed me penetra y me alimenta.
El humo dibuja ríos que me dejan en la orilla
............... y, entre guijarros, cautiva
del dolor, del olor, del sabor de la menta
me brotas con ardor secreto en la encía
............... - ausencia y absenta.

Amor, el cielo se exalta en lívidos fuegos de absenta.
Las migajas de la fiesta ya acabada lo alimenta
............... con sangre en la encía.
Y, ya sin esperarte, te espero en la alta orilla
de la noche, ebria de estrellas, verde y menta
............... y de mi jadeo cautiva.

Amor, qué trampa de agua y de barcas me cautiva
a contra ley, cuando siento que la luna se ausenta
............... de mi bosque y la menta
saca hoja escasa al sol, y el duelo se alimenta.
¿Qué trampa convoca bandadas de grullas, sin orilla,
............... y frutos, sin encía?

Amor, ¿qué mala nostalgia me brida la encía
y en jaula de niebla y veneno cierra y cautiva
............... los árboles? ¿Qué orilla
quita margen amargo en un desierto de absenta?
¿Qué placer, ya enterrado, te adorna y te alimenta,
............... simulacro de menta?

Amor, todos estos versos queman besos y menta
por no encenderte a ti, espejismo en la encía.
............... Y la mecha que los alimenta
arraiga en el escombro y en la epidemia, cautiva
de un retorno ilusorio a mares de sal y absenta
............... que desborden la orilla!

Amor, huyo: ¡la orilla, las mentiras de menta,
se vuelven absenta que me grana en la encía
............... cautiva, y me alimenta!

Maria-Mercè Marçal (La germana, la extranjera, 1981-1984)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario