Si ens afegim tu i jo, peça per peça... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Si ens afegim tu i jo, peça per peça,

com un encaix vivent, dues figures

es perfilen completes, contundents:

una d’elles es dreça sòlidament, segura,

amb tots els atributs de la dona com cal

i com ella, també, sense retop ferida.

L’altra s’arrenca, balba, d’un passat insabut,

s’esbossa com un gest tentinejant, avança

a batzegades, tempta camins sense fressar,

es perd i es troba, parla sense llengua…

I, així, si cadascuna, per separat, ens lliga

i ens fa indestriables -meitat vora meitat -

entre elles dues lluiten sense donar-nos treva

i segellen amb sang el pacte del desig.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Si nos juntamos tú y yo, pieza a pieza,

como un encaje vivo, dos figuras

se perfilan completas, contundentes:

una de ellas se yergue fuerte, segura,

con todas las virtudes de la mujer completa

y como ella, también, herida sin remedio.

La otra irrumpe, poco hábil, de un pasado ignorado,

se esboza como un gesto tambaleante, avanza

a trompicones, prueba caminos sin trillar,

se pierde y se reencuentra, habla sin lengua...

Y, así, si cada una, por separado, nos aúna

y hace inseparables -mitad junto a mitad -

luchan entre ellas dos sin darnos tregua

y sellan con su sangre el pacto del deseo.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

(Versión de Pedro Casas Serra)