jueves, 30 de enero de 2020

Parla’m encara. I més. de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Baise m’encor, rebaise moi et baise
LOUISE LABÉ

Parla’m encara. I més.
Ja ho sé que no t’entenc,
que una llengua estrangera
m’adreça des de tu
el seu reclam furtiu;
que ni tan sols no sé
destriar les paraules
i inventar-los un feu
enllà d’aquest paisatge
que em dóna cos. Però
parla’m: que esmolaré
el tall dels sis sentits
i cisellaré l’aire
al voltant dels teus mots.
Després me’ls enduré
ben d’amagat de mi
i indesxifrats encara
en un lloc ignorat
on jo no tingui accés
fins que em sobtin un dia
amb una rara llum
i m’obliguin a creure
en allò que jo mai
no hauria conegut
pel nom cairat d’amor.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)


Baise m’encor, rebaise moi et baise
LOUISE LABÉ

Háblame todavía. Y más.
Ya sé que no te entiendo,
que una lengua extranjera
desde ti me dirige
su reclamo furtivo;
que ni siquiera sé
discernir las palabras
e inventarles un feudo
lejos de este paisaje
que me da cuerpo. Pero
háblame: que afilaré
el filo de los seis sentidos
y cincelaré el aire
en torno a tus palabras.
Después las llevaré
a escondidas de mí
y aún indescifrables
a un lugar ignorado
al que no tenga acceso
hasta que me sorprendan
un día con una rara luz
y me hagan creer
en lo que yo jamás
habría conocido
por el nombre aristado del amor.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988) 
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario