jueves, 16 de enero de 2020

A voltes el desig se’ns torna mut... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

A L. Borràs

A voltes el desig se’ns torna mut
i és un dard retardat a l’aljava
que els dies enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l’absència.

I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l’instant.

I t’abraço com si jo fos tu
que m’abraces com si fossis jo.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)


A L. Borràs

A veces el deseo se hace mudo
como en la aljaba un dardo rezagado
que envenenan los días, consagrado
al espejo sin tiempo de la ausencia.

Y ahora vienes, y vuelven las palabras
como eco del deseo, como
reflejo ardiente de la flecha viva
con que me clavas al fuego del instante.

Y te abrazo como si fuera tú
que me abrazas como si fueras yo.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)
(Versión de Pedro Casas Serra)


No hay comentarios:

Publicar un comentario