Que l’amor torni la cresta arrabassada... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Que l’amor torni la cresta arrabassada

i el bec voraç al gall d’aquest nou dia.

I que la sang cerqui solcs on colgar-se:

llavor de cant, lluita en saó, vedruna.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

 

Que el amor devuelva la cresta arrebatada

y el pico voraz al gallo de este nuevo día.

Y que la sangre busque surcos donde enterrarse:

germen de canto, lucha en sazón, majano.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

(Versión de Pedro Casas Serra)