sábado, 4 de enero de 2020

Presa, i despresa, en cercle de miralls... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Presa, i despresa, en cercle de miralls
no en vull sortir sense tu, contra tu.
Aigua letal? Aigua viva? Dins teu
sóc la llavor que esclata a trenc d’esglai.

Sóc la llavor que esclata a trenc de mort
i s’arbra cega i encesa en l’embat.
Arrels – aranya i teranyina – i llim:
nimfea en sang als miralls de la nit.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)


Prendida, y desprendida, en círculo de espejos
de él no quiero salir sin ti, ni contra ti.
¿Agua letal? ¿Agua viva? En ti
soy el germen que estalla al despuntar el pánico.

Soy el germen que estalla al despuntar la muerte
y crece ardiente y ciega en el embate.
Raíces - araña y telaraña - y légamo:
ninfea ensangrentada en espejos de noche.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario