Em sé cruel, i dèbil de retruc... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Em sé cruel, i dèbil de retruc,

quan topo amb les parets amb què et defenses

del meu desig, inútils, irrisòries

i alhora d’una indòmita enterquesa.

I el cor, jutge forçat, a contracor estricte,

perplex, em veu incapaç d’exigir

ni rigor perquè et copso la feblesa

ni pietat, que és cingle

viu el repte que em dreces, i és mort.

I la balança marca la difícil,

justa, mesura d’un amor amarg.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Me sé cruel, y por lo mismo débil,

al topar con los muros con los que te defiendes

de mi deseo, vanos, irrisorios

y, a la vez, de una dureza indómita.

Y el corazón, juez obligado, estricto sin querer,

perplejo, me sabe incapaz de exigir

ni rigor porque capto tu flaqueza

ni piedad, pues es roca

viva el reto que me diriges, y es muerte.

Y la balanza marca la difícil,

justa, medida de un amor amargo.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

(Versión de Pedro Casas Serra)