Negar-me en tu desposseir-me... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

Negar-me en tu desposseir-me
d'aquesta rigidesa que m'emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obért de tota cosa
amarar les parets l'eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
del temps esllavissar-me sense fites
ressolar pel teu cos com una bola
de neu que s'ageganta i s'incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l'empremta
vivent, imperceptible, de l'amor sobre l'aigua.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984-1988)


Ahogarme en ti desposeerme
de esta rigidez que me moldea
y me da cuerpo fluir sin contornos
resbalar por el tacto abierto de toda cosa
empapar las paredes el  eje que nos fija
filtrarme deslizar por las grietas
del tiempo desprenderme sin hitos
resbalar por tu cuerpo como bola
de nieve que se agranda e incendia
alud candente en ti nieve derretida
fluir fluir sin límite ahogarme
en ti ahogarte: y afirmar la huella
viviente, imperceptible, del amor sobre el agua.


Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984-1988)
(Versión de Pedro Casas Serra)