El sèver i l’amor, com una trena... de Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

El sèver i l’amor, com una trena

rígida, veus?, grotescament dreçada

contra el buit que deixava el paradís

vençut – glavi torçat, esmussat, d’àngel

que es reconeix traït

en aquells que exilia.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)

El amor y el acíbar, como una trenza

yerta, ¿ves?, grotescamente erguida

contra el vacío que dejaba el paraíso

vencido – sable curvo, embotado, de ángel

que se sabe traicionado

en aquellos que exilia.

Maria-Mercè Marçal (Desglaç, 1984 -1988)
(Versión de Pedro Casas Serra)