viernes, 29 de marzo de 2019

"Veus? Ara sí que sóc mercè marçal," de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

VII

Veus? Ara sí que sóc mercè marçal,
d’abril, maial, de juny i juliol…
L’ocell s’ajoca dins del vern més sol
que es dreça, altiu, al pas de la destral.

¿Com vas triar d’arrapar-te al meu dol
i fer cabana al caliu de la sal?
Més ençà i més enllà del bé i del mal
sóc mercè fosca a mercè del teu vol.

Mercè, del març fins al tomb de l’hivern:
a dolls la deu i l’astre fan fogall
de corc i estrall, i et són amagatall.

Fins que sacsis d’arrel a copa el vern,
el temps, vestit de mi, guaita com cern
tota ombra, mòlta en aigua de mirall.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)



VII

¿Ves? Ahora sí soy merced marzal,
de abril, de mayo, de junio y de julio...
El pájaro se aloja en el más solo aliso
que se yergue, altivo, al paso del hacha.

¿Cómo elegiste agarrarte a mi luto
y vivir al rescoldo de la sal?
Más acá y más allá del bien y del mal
soy oscura merced a merced de tu vuelo.

Merced, de marzo a finales de invierno:
a espuertas manantial y astro hacen hoguera
de carcoma y estrago, te sirven de escondite.

Hasta que zarandees de raíz a copa el aliso,
el tiempo, vestido de mí, mira como cierne
toda sombra, molida en agua de espejo.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario