domingo, 24 de marzo de 2019

"Conjuro els quatre regnes i l’atzar i el llevant..."de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

II

Conjuro els quatre regnes i l’atzar i el llevant
de la lluna que grana amb pes de saba nova.
Mig de foc, mig de mar, sento les fulles
………….altes de l’heura.

Obre’t al sol de l’energia dolça!
Com una arrel, divisa dels orígens,
xucla’m, voraç, el bategar tel.lúric
………….que em fa deessa

de la vida i que em signa amb olis de remença,
adobs de lluita i enrenou de festa…
Xucla’m la llibertat, si cal en contra
………….de mi mateixa!

(Se’m corba el ventre com un arc tesat
per l’amor: no hi ha fita prohibida!
La fletxa encerta la poma del futur
………….i tu ets l’arbre.)

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)



II

Conjuro los cuatro reinos y el azar y el creciente
de luna que grana con peso de savia nueva.
Medio de fuego, medio de mar, siento las hojas
............ .altas de la hiedra.

¡Ábrete al sol de la dulce energía!
Como una raíz, divisa de los orígenes,
sórbeme, voraz, el latir telúrico
............ .que me hace diosa

de la vida y me señala con óleos de redención,
abonos de lucha y alboroto de fiesta...
¡Sórbeme la libertad, si es necesario en contra
............ .de mí misma!

(Se me curva el vientre como un arco tensado
por el amor: ¡no hay diana prohibida!
La flecha acierta la manzana del futuro
............ .y tú eres el árbol.)

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario