miércoles, 13 de marzo de 2019

"Si pogués ser gitana i endur-te’m al país..." de Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)

V

A Tona Gusi, una mica gitana,
una mica drac

Si pogués ser gitana i endur-te’m al país
on les móres maduren al caliu de la lluna
- dins del sac ca-ta-crac, per l’ai dolç de l’abís -
d’amagat dels mussols que enllumenen la duna!

Si pogués ser flautista d’un Hamelin novell
i arrancar-te del clos, i, enllà de la carena,
amb nuus de set olors confegir-te un castell
d’iràs-no-tornaràs, dins de la nit morena.

Si fos drac, o sirena, o bruixa, o serp de plata
per temptar-te, tot just obris l’ull a l’incert
i oferir-te les ales que m’ha encès el desert!
Si l’esglai no em mengés la rel i la sabata

desaria la ruda, sortiria al camí
i obriria en ventall l’arc viu de Sant Martí.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)



V

A Tona Gusi, algo gitana,
algo dragón

Si pudiera ser gitana y llevarte al país
donde las moras maduran al calor de la luna
- dentro del saco ca-ta-crac, por el ay dulce del abismo -
¡a escondidas de los búhos que alumbran la duna!

Si pudiera ser flautista de un nuevo Hamelín
y arrancarte del cercado, y, pasadas las montañas,
con nubes de siete olores componerte un castillo
de irás y no volverás, dentro de la noche morena.

¡Si fuera dragón, o sirena, o bruja, o serpiente de plata
para tentarte, apenas abras los ojos a lo incierto
y ofrecerte las alas que me ha prendido el desierto!
Si el susto no me comiera la raíz y el zapato

guardaría la ruda, saldría al camino
y abriría en abanico el arco vivo del arco iris.

Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario