II
RUDA
A la memòria de
Medea
Si el meu fill
neix mort és seu.
EDITH SODERGRAN
Perquè véns de
l’estrall atàvic i t’esqueres,
heura sense camí,
pels replecs del meu fat.
Perquè ets un bleix
de lluna sotmesa a les banderes
d’un déu per
endavant vencedor del combat.
Perquè portes la
mort escrita a la semença
i la veig a les
fulles, i ha enramat el convit,
no donaré agonia a
la saba que et defensa,
no daré llum al
sol, ni tenebra a la nit.
Ofegaré les rels
del gran arbre que et serva.
Estroncaré la veu
dels petons que hi fan niu.
Faré callar les
deus que adollen a aquest riu
el verd de la serena
i la saó de l’herba.
I alçaré cor i vi
perquè la vida guanyi:
el meu amor serà la
ruda que t’escanyi.
Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
II
RUDA
En memoria de
Medea
Si mi hijo nace
muerto es suyo.
EDITH SÖDERGRAN
Porque vienes del
estrago atávico y te cebas,
hiedra sin camino,
por los surcos de mi hado.
Porque eres un jadeo
de luna sometida a las banderas
de un dios de
antemano vencedor del combate.
Porque llevas la
muerte escrita en la semilla
y la veo en las
hojas, y ha enramado el convite,
no daré muerte a la
savia que te protege,
no daré luz al sol,
ni tiniebla a la noche.
Ahogaré las raíces
del gran árbol que te guarda.
Reprimiré la voz de
los besos que anidan.
Haré callar a los
manantiales que vierten a este río
el verdor de la
serena y la sazón de la hierba.
Y alzaré corazón y
vino para que la vida venza:
mi amor será la
ruda que te ahogue.
Maria-Mercè Marçal (Sal oberta, 1982)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario