PUNTA DE DIA de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

PUNTA DE DIA

La nit que se me'n va, una altra nit, i l'ala

d'un immens avió caigut s'ha interposat
entre aquell blau espès i la finestra, i dubto
si és un verd tenuíssim o si és plata, freda
com la insistent finor del bisturí que esquinça
l'úter amb la imposició de l'excessiva
vida, o també la llum mateixa, quan clivella
la mà del nen que es cansa de fer força per
irritar els seus germans, fent veure que els amaga
no se sap què de valuós, i  va afluixant
la presa, i sé que res noen sortirà que no
fos ahir en mi desconsoladament, i em fa
fred de mirar-me un dia més, pinyol
tot salivat, pelat de polpa, fora nit.

Gabriel Ferrar, Les dones i els dies, 1968


AMANECER

La noche se va, otra noche, y el ala
de un inmenso avión caído se ha interpuesto
entre el azul espeso y la ventana, y dudo
si es un verde tenuísimo o si es plata, fría
cual la insistente delgadez del bisturí que rasga
el útero con la imposición de la excesiva
vida, o también la luz misma, cuando agrieta
la mano del niño cansado de hacer fuerza para
irritar a sus hermanos, haciendo ver que les esconde
no se sabe qué valioso, y va aflojando
la presa, y sé que no saldrá nada que no
estuviera ayer en mí desconsoladamente, y me da
frío  contemplarme un día más, hueso
chupado del todo, pelado de pulpa, al raso.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra