domingo, 28 de junio de 2020

LA PLATJA de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

LA PLATJA

El sol se l'ha menajt. Anava sola,
descalça com la mar, vestida com
la mar, amb brusa blsnca i slaks verds,
i era rossa com l'aire, lluminosa
com el lleó de fúria total.
....Se'ns l'ha menjat. Fem-nos canilla d'ira.
Tallem el vent de llauna amb la cisalla
dels udols llargs. Esgarrapem la sorra.
Lladruquegem la mar, la disfressada.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968


LA PLAYA

El sol se la ha tragado. Iba sola,
descalza como el mar, vestida como
el mar, con blusa blanca y pantalones verdes,
y era rubia como el aire, luminosa
como el león de la furia total.
....Se la ha tragado. Convirtámonos en jauría de ira.
Cortemos el viento de hojalata con la cizalla
de los largos aullidos. Arañemos la arena.
Ladremos al mar, disfrazado.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario