lunes, 22 de junio de 2020

FLORAL de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

FLORAL

La primavera del cinqyuanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s'amaguen
els negres cuirs de l'ametller. Vai fer
trenta anys, que també em semblen prematurs.
Però cap vent no en fa justicia. Romanem,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l'edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies i flors i fulles, el record
que se me'n va, de tan confús, cap al futur,
se'm fa desig, i la memòria em verdeja.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968


FLORAL

En la primavera del cincuenta y dos, las muchachas
llevaban blusas blancas y rebecas
verdes, y por la calle oíamos el susurro
precipitado de flores y hojas donde se esconden
los negros cueros del almendro. Cumplí
treinta años, que también me parecen prematuros.
Pero ningún viento les hace justicia. Permanecen,
inconvincentes y enjutos, bajo cada año
que va llegando para cubrir la edad
distraída, el blanco atónito y el verde áspero,
y auel vientecillo por largas calles
de muchachasflores y hojas, el recuerdo
que se me va, de tan confuso, hacia el futuro,
se me convierte en deseo, y la memoria me verdea.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, 1968
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario