domingo, 20 de febrero de 2022

"SÀTIRA V – DE GOLA I DE LLAMINERIA" de Guerau de LIost (Sàtires, 1928)

 SÀTIRA V – DE GOLA I DE LLAMINERIA

Oh vilíssima nafra
que reinfles, irònica, el golafre,
com ànec que pelluca
en tèrbol safareig!
Així que la mirada, havent dinat, acluca,
en un sacsó de nuca
la ganiveta esmoles que preveig.

Bé caldrà, Mort, l’acaballa
d’aquest terrenal festí.
Et cenyiràs la tovalla.
Passaràs el trinxant com una dalla,
fendint el ventre porquí.
El goig es torna ploralla.

Tavernejant a cada hostal que topa,
s’esgratinya, la fembra, la crinera d’estopa.
Del marit ja no escolta consell.
Camina a sotracs.
I, si el pòmul decanta vermell
i la barba li tusta la sina,
es diria que estúpida esbrina,
per sota els parracs,
què s’és feta la imatge divina.

Sota l’hòrrida pell, només la calavera
serva l’encuny de la beutat primera
d’aquesta fembra que era dona ahir.
Bé caldrà, Mort, l’escampadissa
d’aquesta argila que frissa,
recremada per sang que es torna vi.

Només tu, llamineria
enginyosa, clerical,
amb moderada alegria
de mant dejuni revenges,
santificant els diumenges
amb simulacres de mal.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
Ilustracions de Xavier Nogués


***


SÁTIRA V – SOBRE LA GULA Y LA GLOTONERÍA

¡Oh pústula vilísima
que abotargas, irónica, al tragón,
como pato que pica
en turbia alberca!
En cuanto la mirada, tras la comida, esconde,
afilas la cuchilla que imagino
en un pliegue de nuca.

Falta hará, Muerte, el cumplimiento
de este banquete terrenal.
Te ceñirás la servilleta.
Pasarás el trinchante cual guadaña,
hendiendo el sucio vientre.
Gozo se vuelve llanto.

Taberneando en cada hostal que encuentra,
se enmaraña, la hembra, la crinera de estopa.
Del marido no escucha el consejo.
Anda trastabillando.
Y, si los pómulos se le ponen rojos
y la papada le golpea el pecho,
se diría que estúpida averigua,
bajo los harapos,
en que ha parado la imagen divina.

Bajo la horrible piel, solo la calavera
guarda el troquel de la beldad primera
de esta hembra que ayer era mujer.
Necesaria será, Muerte, la dispersión
de esta arcilla que frisa,
requemada por sangre vuelta vino.

Solo tú, glotonería
ingeniosa, clerical,
con moderada alegría
redimes de mucho ayuno,
santificando domingos
con simulacros de mal.

Guerau de Liost, Sàtires, 1927
(Versión de Pedro Casas Serra)

No hay comentarios:

Publicar un comentario