BOSC de Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

 

BOSC

Recorda. Cinc nivells.
Terra i vida obscura.
Una heura profusa.
I ella. Damunt d'ella
l'aranya oscil-lant,
la vespa frement
i tu. L'esbarzer
a frec teu, infecte
rovell. Cinc nivells
d'un solatge espès
d'instints ensonyats.
I tot al voltant,
projecte de llum
cansat o inexpert,
vèieu enfilar-se
les soques dels roures.
Res no hi confiava,
però et vas girar
furtiu, ulls beguts.
Un instant d'aguait
i, brusc-excitades
com nervis, les branques
van reïnar sofre
de sol hivernal.

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

 


BOSQUE

Recuerda. Cinco niveles.
Tierra y vida oscura.
Una hiedra profusa.
Y ella. Encima de ella
la oscilante araña,
la avispa estremecida
y tú. La zarza
a tu lado, infecta
herrumbre. Cinco niveles
de un sedimento espeso
de instintos somnolientos.
Y alrededor,
proyecto de luz
cansado o inexperto,
veíais alinearse
los troncos de los robles.
Nada esperaba,
pero te giraste
furtivo, ojos bebidos.
Un instante de acecho
y, bruscamente excitadas
como nervios, las ramas
resinaron azufre
de sol invernal.

 

Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)

(Versión de Pedro Casas Serra)