METRÒNOM
Noia,
dona, noia,
dona. Sents el batre
d'un metrònom dur
i
vetlles l'alterna
natura que estimes.
Quina
prefereixes,
noia que s'exhala,
dona que es recull?
Menes
la segura
conspiració
de totes les coses:
aboliu la
noia,
porteu l'acomplerta,
la ben reclamada.
Ara, de
la noia
no saps ni parlar-ne:
vida anterior,
com
d'ocell o fruita.
Dona instaurada,
la
interpretaràs.
Tindràs, per contar-la,
valors ben
entesos
i tacte, suau
vellut de silencis,
i mots. Els
mots teus,
que et van refinant.
Incisius per anys,
no
en fas servir d'altres
per parlar de tu:
els mots que
t'arrenquen
la pell de la llengua
cada cop que els dius.
Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)
METRÓNOMO
Muchacha, mujer,
muchacha,
mujer. Oyes el batir
de un duro metrónomo
y
velas la alterna
naturaleza que amas.
¿Cuál
prefieres,
muchacha que se exhala,
mujer que se
recoge?
Diriges la segura
conspiración
de todas las
cosas:
abolid a la muchacha,
traed a la completa,
la
bien reclamada.
Ahora, de la muchacha
no sabes ni
hablar:
vida anterior,
como de pájaro o fruta.
Mujer
instaurada,
la interpretarás.
Tendrás, para
contarla,
valores bien entendidos
y tacto, suave
terciopelo
de silencios,
y palabras. Tus palabras,
que te van
refinando.
Incisivas durante años,
no usas otras
para
hablar de ti:
las palabras que te arrancan
la piel de la
lengua
cada vez que las dices.
Gabriel Ferrater (Les dones i els dies, 1968)
(Versión de Pedro Casas Serra)
No hay comentarios:
Publicar un comentario